PANTOCRÀTOR URBÀ

Rafa Pujades: “Els iaios també en sabem. I també en tenim ganes. I tenim experiència”

Cambrer d’Entrepanes Díaz

Rafa Pujades:“Els iaios també  en sabem. I també EN tenim ganes.  I tenim experiència” / FRANCESC MELCIÓN Zoom

Tot i que els seus plans passaven per ser arquitecte, la vida el va portar a la direcció hotelera passant pel departament de restauració de Renfe i, fins i tot, pel primer gran bingo de Barcelona, el Bingo Billares. Tot bé fins que un expedient de regulació el va deixar “ben indemnitzat” però sense feina als 48 anys. Ara en té 55, i uns companys de feina veterans amb qui fa molt bon equip. “Quan dic a la clientela que estic aprenent a fer de cambrer, es foten a riure”, explica.

Debutar en un bingo

“Jo anava per fer carrera, però el meu pare es va posar malalt i em va tocar posar-me a treballar. Un amic d’un amic em va aconseguir feina al Bingo Billares, però em vaig haver d’esperar a fer els 18 anys per poder-hi entrar. Allà vaig aprendre gairebé tot el que sé d’hostaleria”, explica Pujades, que recorda que aquella feina li va servir d’antídot: “Quan amb 18 anys veus tanta gent que es deixa tanta pasta... No hi he jugat mai ni un cartró!”. “Allà, l’any 80 els homes venien amb americana i les dones amb abrics de pell. El bingo era la novetat. El bingo era luxe. Era una altra història”, recorda.

Dedicar-se a la psicologia

Després d’anys ascendint a Renfe, va treballar en una empresa hotelera fins que el van “liquidar”. “M’havien format molt, però amb 48 anys em van deixar al carrer”, explica. Va ser al cap d’un temps quan va començar a Entrepanes Díaz, on està “molt feliç i content”. “Treballar aquí és molt fàcil perquè el producte té molta qualitat. Mai enganyes el client, tot és veritat. Només li has de donar alegria i carinyo. Jo quan arribo aquí deixo el problemes fora i a passar-s’ho bé tots plegats. Aquí et dediques a la psicologia: hi ha gent que quan marxa et fa abraçades i petons. És una bestialitat”, assenyala.

L’experiència dels 'iaios'

“Que tinguis 50 anys no vol dir que siguis bo, però aquí hem fet un gran equip. No hem agafat mai la baixa en dos anys i mig. Els iaios també en sabem. I també en tenim ganes. I tenim experiència”, reivindica Pujades, que lamenta com l’ofici de cambrer no és el que era: “La joventut fa de cambrer per pagar-se una moto o per anar de vacances. Diuen que demà no vindran i si els amenacen de fer-los fora els és igual”. “Els cambrers som una raça diferent perquè treballem quan tothom fa festa, i de jove no sempre es pot. Ara a mi ja m’és igual treballar els diumenges que el dia de Nadal”, conclou.