Ah, els clàssics! N’hi ha que es resisteixen a acceptar que qualsevol temps passat va ser millor i d’altres que ens recorden la pervivència d’unes credencials que sobreviuen a tendències. A l’última edició del Primavera Sound dos noms em van venir a recordar aquelles paraules d’Italo Calvino: “El teu clàssic és aquell que no et pot ser indiferent i que et serveix per definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell.”
No en soc pas conscient quan m’endinso al recinte del festival per anar a conèixer el menú degustació que el xef Douglas McMaster ha vingut a elaborar al nou restaurant pop-up Casa Primavera. Amb “la senzillesa, la terra i l’origen” com a preceptes del seu receptari, cadascun dels platets que van desfilant davant meu és un homenatge a la naturalesa més brutal dels seus ingredients: uns tomàquets verds en salmorra i préssec blanc, pèsols amb mató i sèrum, una carabassa butternut amb ruibarbre i creixen o un gelat de llavors de carabassa i pi que gairebé em fa caure la llagrimeta. “És el producte, estúpid!”, em dic.
Fast forward. Contemplo bocabadat com Nick Cave i els seus Bad Seeds fan embogir el públic amb una cosa tan clàssica i tanmateix eterna com el rock macerat amb ràbia i dolor a les entranyes. Em xuclen l’energia i m’entra la gana. Els meus ulls visualitzen un altre clàssic primaveral, la paradeta groga i vermella de Nick’s Perritos: “Un amb ceba fregida i mostassa, sisplau”. Necessito saber quants anys fa que repeteixo aquesta frase. “Hi som des del 2005”, em confirma la Toñi, propietària. “Ens hi sentim molt a gust, l’organització sempre ens cuida i el públic és molt educat. El nostre secret és la rapidesa en el servei i la qualitat del nostre producte; ens elaboren les salsitxes i el pa exclusivament per a nosaltres.” Nick & Nick: semper fidelis!
