GOLAFRE 365

Pearl Jam i el menú dels ignorants

Pearl Jam  i el menú dels ignorants / R.E. Zoom

Hi ha poques coses comparables a veure en concert un dels grups de la teva vida, acompanyat de persones que estimes i rodejat per desenes de milers d’altres que no coneixes però amb les quals d’alguna manera et vinculen unes cançons i unes emocions compartides. Pearl Jam és un d’aquests grups i el seu concert al Palau Sant Jordi de Barcelona una d’aquelles nits que no s’obliden. Per l’emoció de corejar a pulmó un himne generacional com Alive i pels efectes col·laterals que aquesta excitació desaforada provoca ara que fa 20 anys que tenim 20 anys. Perquè dues hores i quaranta-cinc minuts de rock intens a flor de pell i suant la ingesta eixelebrada de cervesa amb l’estómac buit acaben passant factura.

Taxi, ràdio, nevera

Com que l’home és l’únic animal que ensopega 728 vegades amb la mateixa pedra, i empès per l’afany d’allargar una estoneta més la gran nit viscuda, decideixo anar al Psycho (Piquer, 27) per comentar amb els parroquians quina potència té encara la veu de l’Eddie Vedder. Amb l’estómac buit, insisteixo. L’organisme, que és més savi que jo, em diu que foti el camp com més aviat millor, així que en un obrir i tancar d’ulls soc dins un taxi enfilant cap al Guinardó. Petit problema: el taxista té sintonitzada La nit dels ignorants 3.0, de Catalunya Ràdio, i els oients estan compartint les seves propostes de “segon plat contundent” per al menú especial de commemoració del trentè aniversari del programa. En Rafel, del Fort Pienc, entra en antena: “Feu un rodó de carn farcida amb el que vulgueu, el cobriu amb sal gruixuda i el poseu al forn. Quan el tragueu, l’allibereu de la crosta de sal, el talleu com si fos embotit i ole, ole, ole ”. Caguntot, Rafel! Salto del taxi, entro a casa amb la llengua fora i travesso la porta d’una nevera ben farcida amb records de tota una vida golafre.