Llegeixo al blog First we feast el següent titular: “Li concedeixen McDonald's gratis de per vida a una dona de 100 anys”. A la notícia expliquen que Nadine Baum, una velleta de Hanover –a Maryland, Estats Units–, va entrar al seu McD habitual i va ser sorpresa pels treballadors del local amb una petita festa d'aniversari que incloïa ram de flors, globus de colors, un pastís blanc i un regal que sens dubte haurà omplert de joia tant la Nadine com el cap de premsa de la cadena de menjar ràpid: un certificat acreditant que pot gaudir de Happy Meal non-stop fins al seu últim alè...
La fotografia de la Nadine bufant les espelmes em pessiga el cor, no ho nego. Reprodueixo el vídeo que acompanya la notícia i la veig entrant al local tota emocionada, acompanyada del seu fill Mike. Nou pessic. Ho fa a poquet a poquet, ajudant-se d'un caminador. Torno al text i llegeixo que com que l'artritis que pateix ha empitjorat, últimament no visita el McD del seu veïnat amb la freqüència que en ella era característica des que hi va entrar per primera vegada ara fa sis anys.
Arribar no ja als 100 sinó als 94 anys és una fita digna d'admiració i de sana enveja. Però tot i desitjar-li a la Nadine que gaudeixi com més anys millor de la companyia del Mike, la meva punyetera, malpensada perspicàcia m'empeny a teclejar ‟carn vermella artritis” al cercador de Google. Primer resultat: una entrevista de l’Arthritis Foundation –amb seu a Atlanta, Geòrgia, Estats Units– amb la nutricionista Dana Pitman, de l'Hospital d'Especialitzacions Quirúrgiques de Nova York. “Les carns processades contenen nitrits, nitrats i altres additius que, si es consumeixen en grans quantitats, poden incrementar potencialment la inflamació del cos”... i, per tant, intueixo, agreujar la patologia de la Nadine, convertida per McD en feliç i viralitzable imatge de la saludable longevitat de la seva clientela. Not lovin' it.
