EL CONSOLADOR

No bufetegeu la cultura

Fa un dies, a Twitter, una dona va fer una piulada en què proposava fer boicot als meus llibres al·legant que jo defensava idees independentistes. Demanava que ningú els comprés, ni per casualitat. “Ni que fos una bestseller!” Em vaig sentir com si fos la Casa Tarradellas o el Vichy Catalán de la literatura, i esclar, em va fer riure, tot plegat. Sobretot, el concepte comprar un llibre per casualitat. Mai he conegut ningú que hagi comprat un llibre casualment, per accident, sense intenció. Però el seu missatge em va entristir, no perquè m’ataqués a nivell personal, no perquè demanés boicotejar els meus llibres, sinó pel boicot implícit a la cultura. Qui boicoteja la cultura boicoteja l’essència de la humanitat. Independentment de les idees polítiques d’un autor, tothom hauria de defensar i estimar sempre la cultura.

Al poema Als homes futurs, Brecht deia: “I, tanmateix, sabíem / que també l’odi contra la ignomínia / desfigura el rostre. / També la ira contra la injustícia / torna ronca la veu. / Dissortadament, nosaltres, / que volíem preparar el camí per a l’amabilitat, / no vam poder ser amables”. Tot i que els versos de Brecht són d’una actualitat candent que fa feredat, crec que encara no hem arribat al punt d’haver d’afirmar que hem perdut l’amabilitat. Per això faig una crida a ser amables amb la cultura. Malgrat que ens facin mal les mans de tant fer repicar cassoles, anem als teatres i aplaudim. Precisament perquè la lluita contra l’odi ens ha desfigurat la cara, perquè de tant cridar contra les injustícies, la veu se’ns ha tornat afònica i ronca, ara més que mai cal que ens aboquem a l’art. Deixem que als escenaris les històries ens siguin mirall, que als museus els quadres ens siguin bàlsam, que els llibres ens repliquin i ens interpel·lin. La cultura ens sacseja, ens transforma, ens fa reflexionar, ens mostra allò que no sempre ens és plaent i, per tant, ens fa créixer. Boicotejar la cultura és fotre’s una bufetada a l’ànima; oblidar-la o renunciar-hi és sentenciar la mort de l’individu i, per tant, dels pobles.u