Home, cool home. Aire condicionat, copa glaçada de muscat i Netflix; el món pot seguir bullint allà fora... La plataforma de vídeo online presenta un catàleg ben farcidet de títols per saciar l’espectador golafre: des de programes de producció pròpia com Chef’s table, Cooked i The mind of a chef fins a documentals com Decanted, The birth of sake, Steak revolution o els dos que us vull recomanar avui...
King Georges (Erika Frankel, 2015) ofereix un retrat trepidant, divertit i alhora emotiu de Georges Perrier, xef pioner en la introducció de la cuisine francesa als Estats Units i amo i senyor durant més de 40 anys de Le Bec-Fin, a Filadèlfia. El seu petit i sumptuós restaurant, on el temps sembla haver-se aturat, és un preuat refugi per a bon vivants que es pentinen cabells blancs. Però el rellotge avança inexorable i les tendències han deixat Perrier com l’últim representant d’una manera d’entendre la cuina en extinció. La pel·lícula ens aboca a l’amarga decadència d’algú que ha renunciat a tot per la seva professió, però gràcies a la seva desaforada personalitat i a la tendresa amb què es narra la relació amb el seu prometedor cap de cuina, Nicholas Elmi, King Georges acaba esdevenint un meravellós fresc sobre la passió com a catalitzadora de l’art i de la vida.
Redempció entre fogons
A Curtis Duffy l’obsessiona la cuina. Cansat de les limitacions de recursos del restaurant on treballa, l’aclamat Avenues de Chicago, decideix volar per lliure i emprendre el projecte que el persegueix des de fa anys: obrir el Grace, el seu propi local. La primera part de For Grace (Mark Helenowski i Kevin Pang, 2015) ens mostra un Duffy reservat, que selecciona les paraules amb una economia i precisió similars a les que fa servir a l’hora d’elaborar els seus plats. Quan inesperadament se’ns desvela un episodi tràgic de la seva infància, el que fins aleshores era una crònica a contrarellotge d’una inauguració es transforma en una corprenedora celebració del poder sanador de l’amistat i l’esforç compartit.
