Bruce Hampton, un músic de jazz d’Atlanta, als Estats Units, ha mort a l’escenari mentre tocava. El fet, ja de per si colpidor, tenia un gest de macabra coincidència perquè el concert era precisament per celebrar el seu setantè aniversari. Sovint, la gent d’escena diu allò que vol morir en plena funció com a metàfora d’amor a la feina. Molière és un dels culpables malgré lui d’aquest tòpic. Expliquen que el francès va morir en acabar una representació de, ves per on, El malalt imaginari.
Des d’aleshores, el color groc del batí que duia és maleït al teatre. Una altra maledicció la té Tristany i Isolda. El tenor que la va estrenar, Ludwig Schnorr von Carolsfeld, va petar a la quarta representació. Diuen que per l’esforç brutal que suposava l’obra. Més elegant va ser la mort l’any 1986 de l’actriu Edith Webster en una curiosa obra favorable a la abolició de l’alcohol: The drunkard. Webster cantava la peça Please don’t talk about me when I’m gone que va popularitzar en Sinatra. Tot just acabada la cançó, i com feia durant els últims vuit anys, l’actriu va caure a terra. La gent va aplaudir aquella mort tan realista que va ser l’última.
Acabar la comèdia del món, el teatre de la vida, precisament en un escenari va ser un dels grans hits del Barroc, com demostra el dissortat Hamlet en la seva metaescènica metamort.
Tan potent és aquesta icona que fins i tot es va fer morir el tenor Enrico Caruso en plena representació al Metropolitan en la pel·lícula El gran Caruso, amb Mario Lanza de protagonista quan, en realitat, l’italià va morir al llit. Sis anys després de l’estrena del film, qui sí que va morir en aquell escenari va ser el baríton Leonard Warren mentre cantava la Urna fatale de La forza del destino. Sí, aquella que diu: “Morir! Tremenda cosa! ” I per liquidar el repàs, Florencia Fabris, soprano argentina que, amb Verdi també, va morir després de cantar el seu Rèquiem.
Gent amb poc sentit narratiu parla d’aquests fets com de “la mort en directe”, com si hi pogués haver mort en diferit. La mort sempre ens agafa en ple directe, em temo. El que en Bruce Hampton va patir, com a novetat, és una mort amb descàrregues... a YouTube, esclar. u
