Mextizo, Cuina mediterrània + cuina mexicana
El xef Adrián Marín, que ha treballat amb Santamaria, Puig i Berasategui, aposta ara pels arrossos, la brasa i els gustos asteques
Venim d’un d’aquells dinars llargs. Hem començat a les 13 h i són gairebé les 20 h. És un d’aquells dies que menges molt i quan arriba el vespre no saps si tens gana o no. Això sí: en cas de dubte, prefereixes tornar a menjar. No saps ben bé el què però necessites ingerir alguna cosa: segurament una mica de tot i res en concret. I en aquest context i emoció, de cop, em ve el cap el restaurant Mextizo, un local que aposta per sumar el millor d’aquí i d’allà: del Mediterrani i de Mèxic. Un restaurant que combina tres conceptes clau: els arrossos, la brasa i la cuina mexicana. I on cuinen amb productes de proximitat, de llotges de costa i de granges d’on surten els millors productes de temporada: verdures, llegums, oli d’oliva i tot el que us pugueu imaginar.
Hi entrem. El local és gran, ampli, modern. Al fons, el Mextizo. Al davant, La Tapería del Mextizo: la versió més desenfadada del Mextizo. Plats i tapes. Taquitos, tiraditos, ceviches. Una mica d’aquí, una mica d’allà. Tot en un pla més informal, fàcil, improvisat. Just el que necessitem. Seiem i ens saluda el xef Adrián Marín. Respira el projecte per cada porus de la pell i ho explica amb entusiasme a cada síl·laba. Després de treballar amb Santi Santamaria, Fermí Puig i Martín Berasategui, ara aposta pel concepte cuina mexditerrània, que consisteix a poder triar o combinar entre les tres maneres de cuinar que es plantegen: arrossos, brasa i mexicà.
Ens deixem guiar per ell i comencen a desfilar plats i platets: recomano el sashimi de salmó, el cucurutxo de tàrtar de tonyina i el taco de pop. I sobretot, deixeu-vos lloc per a les postres: les textures de xocolata les heu de provar sí o sí. I el còctel de després és obligatori!u
