La capital danesa enamora el turista amb una oferta cultural inabordable, una consciència de ciutat sostenible que ho impregna tot i una envejable pàtina d’educació i respecte entre els conciutadans i de cordialitat amb els visitants. És lògicament una visió macro i passatgera d’una realitat que, com totes, és plena de matisos i de ben segur que té els seus clarobscurs; però la sensació, contrastada amb coneguts que s’hi han traslladat a viure, és que Copenhaguen invita a (intentar) quedar-s’hi.
Perquè aquí el que pertoca és parlar de menja, he de dir-vos que no vaig anar al Noma i que l’hamburguesa de Gasoline Grill aplaudida per Bloomberg és un bluf. Per contra, Hija de Sánchez (Frederiksborggade, 21) sí que mereix tots els elogis pels seus tacos, i no podeu marxar de Copenhaguen sense tastar els smørrebrød -literalment, pa amb mantega en danès-, una icona de la gastronomia danesa que a Aamanns 1921 (Niels Hemmingsens Gade, 19) gaudireu amb els toppings més exquisits.
També val la pena visitar Reffen, el mercat de street food ubicat a Refshaleøen, una antiga zona industrial recuperada com a àrea urbana per a start-ups i espais d’art i creativitat com Copenhagen Contemporary. Si voleu un còctel aneu de cap a Ruby (Nybrogade, 10), i si sou de peix i marisc reserveu taula a Kødbyens Fiskebar (Flæsketorvet, 100); el compte pica, però no hi penses mentre gaudeixes d’unes vieires amb cogombre i emulsió de rave, uns musclos cremosíssims o un intens verat amb tomàquet i festucs.
Finalitzo la crònica exprés amb el meu top 1 : Warpigs (Flæsketorvet, 25), mig cerveseria i mig barbacoa, on vaig tenir-hi una epifania tot provant per primer cop el brisket -part baixa del pit boví cuinada al forn durant hores-, fent glops d’una birra Mikkeller i movent el cap al ritme de Kyuss. Hi tornaré!
