LA SECCIÓ

Màxim Huerta, ens deus la biblioteca

Després de fitxar un astronauta, semblava que Pedro Sánchez no podia anar més lluny. Però ha mirat al firmament i ha pescat una estrella televisiva per a Cultura. Resulta que Màxim Huerta ha escrit sis novel·les i per tant té galons per ser ministre de Cultura, que és com dir que si cultives un hort pots ser-ne d’Agricultura. La cultura sempre serveix de cirereta per decorar un govern, i una celebrity de la televisió matinal, gai, valencià, mata molts pardals d’un tret; entre d’altres, se suposa que arrossegarà espectadors de Telecinco (traduït: votants de Ciutadans).

Just quan es destacava que el nou govern fos format per experts, calia el toc frívol en Cultura: no he trobat al currículum de Huerta cap bagatge en gestió cultural, polítiques culturals, ni res que s’hi assembli. No crec que frisi per la llei de mecenatge ni sàpiga que, des d’ahir, ens deu la Biblioteca Provincial. És trist i descoratjador que el gran mèrit socialista sigui haver recuperat la cartera pròpia. O que millori els nefastos precedents de Méndez de Vigo i Wert: era fàcil. Hi haurà qui dirà que és un ministeri buit, perquè la cultura està traspassada a les comunitats, però és fals, perquè no ho està el pressupost. Per això continua sent necessària la presència del ministeri a les institucions (Liceu, MNAC, Macba…), per garantir els quartos que els pertoquen. I, tot i així, Madrid s’ha anat escaquejant any rere any.

Ja hem llegit els seus tuits contra els polítics, els independentistes, el futbol… i els negres de França. Jo també he buscat quines idees panoràmiques ha expressat sobre cultura. Ho heu encertat: cap. Potser mai l’hi han preguntat, que ja és significatiu. No he vist que parli del Mercat de les Flors, la Tàpies o el Temporada Alta, on el ministeri aporta quatre duros. Al Liceu hi va assistir en la inauguració de la temporada, això sí. I a Picasso l’ha citat amb una frase intrigant: “Si sabés com quedarà el quadre, no el pintaria”. Ai.