GOLAFRE 365

Lluritu, el marisc és taaan sexi!

Lluritu,  el marisc és taaan sexi! / R.E. Zoom

En tenia ja ganes de Lluritu (Torrent de les Flors, 71), la “marisqueria desenfadada” que va obrir el juliol passat i que gràcies al boca-orella s’ha convertit en un dels nous locals a visitar de Barcelona. En creuar la porta em sorprèn la seva blanquíssima lluminositat i l’absència d’un fil musical per aclimatar la clientela. Manies meves. Reviso el panell on s’anuncien els plats i no hi veig el famós lluritu (esnif), decepció que ràpidament supero xuclant una ostra ben fresca i una canya de les més ben tirades de la ciutat. Demano un altre dels plats estrella, el polp sec (tal com s’anomena el pop assecat i cuinat a la brasa a Dénia, on estiuejava un dels socis, l’actor Pau Roca), però des de cuina informen que avui no en tenen. Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp!, que exclamaria el capità Haddock; calma, em dic, que la carta és extensa...

Ah! Oh! Sí!

Som-hi, doncs! Fulles de tonyina amb gingebre, llima, oli i sal (delicioses i subtils), entrepà de sèpia amb ametlles i salsa de rocoto (un pebrot picant d’origen peruà que li dona mambo), cloïsses picants (n’hauria menjat dues racions més!), picanha trossejada a la planxa amb pebrot vermell (m’agrada un xic menys feta) i una garota ( Echinoidea per als amics i familiars) desencadenant tot el seu sabor de mar i rematant l’àpat com Puyol de cap contra Alemanya al Mundial de Sud-àfrica.

Entra per la porta Pau Castejón, excompany de classe a l’Escac a qui feia eons que no veia. Com a expert a lluritejar em diu que he de tastar les navalles i les olives farcides d’anxova de l’Escala, marca de la casa. A la pròxima visita, em repeteixo com un mantra. No puc evitar robar un bocí del tiradito que comparteix amb els seus amics; una altra importació peruana, peix cru tallat estil sashimi, fred, picant i un punt àcid. Ah! Oh! Sí!