Jennifer Lopez: el feminisme ‘¿pa cuando?’

Veiem un castell imponent dominant un gran llac, amb muntanyes nevades de fons. No menys imponent, Jennifer Lopez passeja la seva corona pel que sembla un escenari de Joc de Trons, però la cançó es titula El anillo. ¿Som a El senyor dels anells? ¿A L’anell del nibelung? Se’ns mostra l’afany pel domini mundial atribuït als illuminati? Encara no ho sabem. La reina J.Lo deixa enrere Miguel Ángel Silvestre, al llit, amb poca roba, encarnant el paper del guerrer després de la batalla. Ella s’asseu al tron envoltada de mandatàries de diverses procedències: asiàtica, àrab, africana i europea. Deixa entendre que ella, una dona, governa el món juntament amb altres dones. Una fantasia pseudofeminista que durarà poc: quan comenci a cantar veurem que el vídeo i la coreografia van per un costat i la lletra per un altre de ben diferent.

Un ritme de funk brasiler inicia el seu martelleig i Lopez ataca una estrofa plena de tòpics: “Me tratas como una princesa, me das lo que pido ”. Sobten els símils beisbolístics, però es que la seva parella actual a la vida real és l’exjugador dels Yankees Alex Rodriguez (“ tu tienes el bate y la fuerza que yo necesito ”, “ Papi tienes la clase, cuando apenas la toques, home run con tres en base ”). En pocs segons, la del Bronx ha passat de ser una emperadriu segura d’ella mateixa a pràcticament cedir-li el tron a la seva parella masculina. Aleshores arriba la pretornada, on ens explica que no havia sentit mai “algo tan grande ”, que la torna boja el seu “ lado salvaje ”, que ell li ha donat tant que ha estat pensant que ho té tot, “ pero...”, i llavors aquella petita pausa sobre la qual s’estructura tot el hit, aquell petit silenci abans del “ pero ” que t’obliga a preguntar-te: Però? Però... què?

I en aquest minúscul instant deixa caure com una bomba cinc paraules que tiren per terra dècades de lluita feminista: “ ¿Y el anillo pa’ cuando? ” El anillo. Pa’ cuando. Al minut i 23 segons de la cançó, per tant, ja ha quedat clar que la lletra no va de l’anell de Tolkien sinó d’una dona desesperada perquè un home s’hi comprometi. Com si no haguessin passat més de sis dècades d’aquell Diamonds are a girl’s best friend que interpretava Marilyn Monroe al film de Howard Hawks Els senyors prefereixen les rosses i sense cap indici de la possible ironia postmoderna que hi va introduir Madonna a Material girl : senyores rosses tenyides disposades a oferir el seu cor a canvi d’una joia. Ara, al segle XXI.

La cançó, presentada per sorpresa la setmana passada als Billboard Latin Awards, ja ha generat diverses polèmiques (que si Lopez copia Shakira, que si la tornada és un plagi de la frase “ Y el mariachi pa’ cuando ” del Mariachi Budda, que si la base és una apropiació cultural del funk brasiler) i fins i tot una paròdia a càrrec del futbolista del Betis Joaquín. Els visionats a les xarxes socials es multipliquen i la tornada és prou enganxosa a pesar d’un missatge que perpetua el tòpic de l’amor que es ven per diners, que presenta l’home com un ésser lliure i salvatge que cal atrapar i que dona per suposada, en canvi, la fidelitat de la dona. De perles, no n’hi falten: “ Las mujeres sabemos lo que nos toca, si quieren todo eso, que nos pongan la roca ”. La roca.