Maig. Mes de Maria, del corpus i de la poesia a la ciutat de Barcelona. Al segle XIX als prohoms de la llavors (encara més que ara) delicadíssima cultura catalana van decidir reinstaurar el vell costum medieval dels Jocs Florals. L’any 1859 dos grans noms d’aquella gent, en Bofarull i en Balaguer, posen al centre de la vida cultura barcelonina la poesia en català. El concurs va passar a ser queco de manera força ràpida. El cas és que, amb penes i treballs, el maig poètic ha arribat fins als anys de l’internet de les coses, els cotxes sense xofer i el Despacito embolcallat des de fa vint anys per la Setmana de la Poesia.
A Catalunya ser poeta no és fàcil. I no només per l’oblit de les institucions, la misèria de les vendes, les penúries editorials i les crisis estètiques recurrents. Ser poeta és jugar-se, quasi de forma literal, el tipus. Les guerres entre poetes, en soc testimoni, es troben entre els més immisericordiosos dels enfrontaments humans i, com a conseqüència, la Setmana de la Poesia i la seva direcció han estat objectiu prioritari de tota mena de bombardejos en què la lírica no hi destacava.
Àngels Gregori i Teresa Colom han portat amb extrema dignitat la Setmana de la Poesia d’enguany, que ha volgut oferir un panorama molt obert sobre les noves (slam) i les antiquíssimes (haikus) formes poètiques.
Mentre llegiu aquestes línies és molt possible que l’actor, pintor, músic i també poeta Viggo Mortensen es trobi afinant la gola per al seu recital amb l’argentí Fabián Casas i la seva poesia de quotidiana tristor (“Parece una ley: todo lo que se pudre forma una familia ”, buf). Mortensen igual et porta una editorial minoritària (Perceval Press) que et rebenta una taquilla. I és aquest esperit d’incorporar noms populars a una activitat minoritària el que va fer que la Setmana tingués l’èxit que encara l’acompanya.
Mentre el poemari aspre Esquenes vinclades de l’activista balear Pau Vadell guanya els Jocs Florals i el glamur de Mortensen omple al pati de l’IEC, Barcelona volia enviar un contenidor ple de llibres a Trump en el marc d’una campanya de foment de la lectura... Poesia de l’absurd, també des de la Casa Gran.
