El ‘Gangnam style’ de PSY, camí de l’oblit

Ja ha caigut. Ja ha sigut destronat. PSY, l’acrònim que reconeixia el raper sud-coreà Park Jae-sang, ja no és l’autor del vídeo més vist de YouTube. Es veu que el ball de les regnes del cavallet i les seves innombrables versions inicien ja el seu inevitable declivi cap a l’oblit, primer, i cap al revival, després. El seu substitut en el rànquing de cançons més visualitzades (que no és el mateix que escoltades, estimades o influents) és un tema irrellevant i prefabricat d’uns tal Wiz Khalifa i Charlie Puth en honor d’un actor (Paul Walker) que feia aquelles pel·lícules on tothom se saltava la normativa de trànsit i que va morir, oh tràgica ironia, en un accident de trànsit.

La notícia ha sortit en tota mena de mitjans i amb profusió de xifres, rànquings i valoracions quantitatives, però hi he trobat a faltar un aspecte essencial. Per què ningú ha entrevistat PSY?

L’home que va tenir les regnes del món (pel ball del cavallet, txist ) no s’ha conformat a ser un one hit wonder i ha anat defensant el seu tron com un Ricard III del K-Pop. Després del Gangnam style va llançar Gentleman l’any 2013. Encara segur de si mateix, i amb mil milions de visualitzacions, PSY va apostar per la continuïtat provant de clavar-ho amb un sol gest (mà a la barbeta i cop de melucs) que va ser acusat de plagi del que feia una girl band coreana.

La cosa anava trontollant i el 2014 va llançar el seu tema més autoreflexiu, Hangover (ressaca), amb un convidat d’anomenada com Snoop Dogg per veure si amb la seva ajuda canalla revertia la decadència. Res. A Daddy, el seu tema del 2015, va provar amb tota mena de coreografies i gags en una mena d’assaig-error compulsiu i amb Napal baji va anar sobre segur amb aires funk dels setanta tot provant de trobar la coreografia màgica que li retornés la victòria. Encara aquest any ha persistit amb I luv it, on fins i tot convidava fugaçment Pikotaro, l’home del psicotrònic Pen pineapple apple pen.

Com Georgie Dann, que va passar de l’èxit esclatant de Casatschok a arrossegar-se amb La cerveza, PSY va fent l’aproximació a l’aeroport de l’oblit.

Una llàstima, perquè entre els tòtils de Puth/Khalifa i el titànic desplegament adrenalínic de PSY no hi ha discussió.