EL CONSOLADOR

Fins als ovaris

Les dones n’estem fins als ovaris. A part dels comentaris imbècils que tots hem d’aguantar per quota vital, nosaltres, a més, hem de lidiar amb el masclisme constant en forma d’opinió no demanada, de comentari estúpid, de vergonyós titular o d’injustícia social i/o laboral.

Fa uns dies, l’escriptora Joanne Harris va crear el hashtag #thingsonlywomenwritershear [coses que només les dones escriptores ens hem de sentir dir], i milers d’escriptores d’arreu hi van compartir perles com aquestes: “M’agrada com escrius perquè no escrius com una dona”, “No acostumo a llegir llibres de dones, però el teu llibre l’estic gaudint molt”, “Que bé que el teu marit et permeti dedicar-te a escriure”, “Escrius? I què fas? ¿Novel·les romàntiques o contes infantils?” o bé “T’han publicat perquè ets una dona”. Tot això, en el mateix moment que sortia a la llum el cas dels abusos sexuals per part del productor Harvey Weinstein a diferents actrius, i sobre el qual hem hagut d’aguantar titulars com “Les dones que han acabat amb la carrera de Harvey Weinstein” d’El Español. O bé els tuits de les revistes Fotogramas i Squire que qualificaven el cas de “sospitós fenomen d’unanimitat tardana”, i es preguntaven per què cap dona havia dit res fins aleshores. WTF!? Però això no és tot. També aquests dies, les xarxes bullien amb el hashtag #haymujerescolumnistas (sense dones columnistes no se sosté el periodisme), que reivindicava l’existència i el talent d’escriptores i periodistes i criticava la més que escassa presència de dones al II Congrés Capital del Columnisme, a Lleó.

Estem cansades d’escriure articles sobre masclisme, cansades de celebrar el dia de la dona, o el dia de la dona escriptora; perquè resulta que existim i escrivim 365 dies a l’any, i no només un. Senyors, crec que el torn és seu. Comparteixin també vostès articles sobre feminisme, critiquin i condemnin titulars i actituds masclistes, assisteixin també vostès a actes sobre dones i de dones, i comencin també a dir “N’estic fins als ovaris”, així com nosaltres hem dit durant tant de temps “N’estic fins als ous”.