LA SECCIÓ

Escolti, conseller de cultura

Suposo que algun dia tindrem conseller o consellera de Cultura. Me l’imagino entrant al seu despatx del Palau Marc, al capdavall de la Rambla. Seu davant de l’escriptori, gira el cap i mira pel finestral en direcció al carrer. Es frega les mans i pensa: què podria fer amb l’Arts Santa Mònica?

Com que no té una col·lecció que el condicioni, es pot fer canviar de rumb el centre per menys de cinc cèntims. El setembre passat el Pla de Museus vaticinava que seria el Museu de l’Arquitectura, però aquest abril ja s’ha descartat: ha durat set mesos. També durant uns mesos va ser virtualment el destí del Centre Nacional de Fotografia, però un informe de Marta Gili va desaconsellar-ho. A principis del 2013 el conseller Ferran Mascarell havia fet saltar la direcció anterior i va batejar-lo com un laboratori d’idees, però fins nou mesos després no es va presentar el programa i la direcció. Va durar un any i mig. L’actual director, Jaume Reus, va prendre el relleu de Conxita Oliver, que alhora prenia el relleu de Vicenç Altaió, que va durar una legislatura. En l’etapa precedent, amb Ferran Barenblit, era un centre d’art, però el conseller Tresserras el va tancar perquè deia que estava buit. Ja m’he descomptat dels revolts que portem i tot just passem una dècada enrere.

Les vicissituds que ha patit el Santa Mònica són un símptoma del tracte que es dispensa a la cultura. A ningú se li acudiria canviar així cap equipament d’un altre àmbit (hospitals, escoles, poliesportius), però en cultura sempre cal reservar un racó del pressupost per a invents en comptes de treballar amb rigor perquè el que ja tenim esdevingui necessari i profitós. Santi Vila deia: “Ens agradaria divertir-nos”. Conseller/a, miri d’escoltar els sectors, desprecaritzar els professionals, treure rendiment de les institucions i, si pot ser, importar i exportar excel·lència. Si de cas, aquella fira d’art i gastronomia que ens havien promès ja la trobarem un altre dia.