Deixeu la Rosalía tranquil·la!
Fa gairebé un any, Rosalía apareixia a la portada del Play. Estava a punt de presentar el seu disc de debut, Los ángeles, a les festes de la Mercè, i en aquella entrevista confessava un anhel: “M’encantaria treballar amb Almodóvar”. No hi ha res impossible, però en aquell moment la frase sonava més com un posicionament estètic que una possibilitat a curt termini. Bé, han passat onze mesos i aquell somni s’ha fet realitat: Rosalía Vila apareixerà a Dolor y gloria, la nova pel·lícula del director manxec, al costat de Penélope Cruz. És només una mostra de com està sent de meteòric l’ascens d’aquesta cantant de Sant Esteve Sesrovires que estudiava flamenc a l’ESMUC i que va gravar el seu primer treball discogràfic al costat de Raül Fernández Refree Refre. Los ángeles era un disc sobre la mort que se submergia en el flamenc més pur per portar-lo cap a altres direccions; que Fernández no fos un guitarrista de flamenc, sinó de rock més aviat experimental, dona una idea de com d’heterodoxos poden ser els plantejaments de Rosalía. Aquell concert de la Mercè va desbordar l’avinguda de la Catedral i la va fer emmudir.
No és que Rosalía no fos coneguda abans. En aquell moment, els seus vídeos amb C. Tangana l’acostaven al públic més jove i mostraven un registre molt diferent. Llámame más tarde i Antes de morirme -amb milions de reproduccions- ja feien preveure que no era una artista que pensés quedar-se tota la vida explorant el cante jondo i que la seva ambició té més a veure amb el present i el futur de la música que no pas amb el passat. Al maig, Rosalía mostrava el vídeo de Malamente, un avançament del que serà el seu nou treball, El mal querer, que anticipava la seva actuació al Sónar, un dels concerts més comentats de la 25a edició del festival. La cançó és una fusió de flamenc amb el que ara anomenem urban -en podríem dir R&B- i va acompanyada d’un vídeo de Canada. L'estètica cridanera que barreja paisatges de polígons industrials i una escola de toreig, potser va desviar una mica l’atenció sobre la cançó en si i la gran feina que han fet Rosalía i el productor El Guincho fusionant els dos estils.
Aquesta setmana s’ha estrenat un segon clip, Pienso en tu mirá, i hem conegut més detalls d’ El mal querer. Si la primera cançó era un auguri sobre el “mal amor”, la segona parla de la gelosia. L’avançament ha coincidit, a més, amb una polèmica a les xarxes que acusa la cantant d’apropiació cultural indeguda, una acusació que segurament té a veure amb la seva inclusió a la Biennal de Flamenc de Sevilla, on actuarà amb totes les entrades esgotades mesos abans. L’apropiació cultural, però, és inevitable tant al pop com a les músiques urbanes, que es nodreixen d’allò que es veu i se sent al carrer, on persones de diversos orígens es troben per compartir moments i intercanviar experiències. En realitat, l’apropiació indeguda no pot existir, perquè l’expressió cultural ha de ser patrimoni de tots i no només d’uns quants guardians de les essències. Quan l’encapsulem, quan has de formar part d’un club selecte per poder-ne gaudir, la cultura deixa de ser popular. Deixeu per tant en pau Rosalía i el camí que ha decidit triar.
