Coure, l’expectativa d’una barra perfecta
La il·luminació és magnífica, l’ambient càlid. Surten els plats a ritme precís. El producte és pura primera matèria. Sense pretensions
Plou fort. I com cada vegada que plou amb ganes a Barcelona, la ciutat es col·lapsa. Són quarts de nou i remato una reunió intensa d’un dimarts que s’ha fet massa llarg: una vegada més, una cosa que hauria d’haver durat mitja hora n’ha acabat durant dues de senceres. Rebo un missatge de l’Anna: ¿improvisem un sopar? Llampega i trona i no hi ha rastre de taxis. Tampoc de raça humana. La ciutat deserta, fosca i molla. I les ganes irrefrenables d’aixecar aquest panorama desolador. Activo el radar de restaurants i ràpidament penso en el Coure. Concretament, en la barra del Coure. Les barres, inevitablement, evoquen una nit molt més interessant que la millor taula que et puguis imaginar. I la del Coure, més: més contacte, més complicitat, més interacció, més sobretaula, més vi, més hores, més nit. En definitiva, més vida.
L’Anna arriba xopa. Respira sensualitat per tot arreu: sedueix fins i tot les parets i no ho pot evitar. No només arriba xopa, arriba tard i amb gana. Demana la carta i demana sense preguntar. Seiem soles a la barra. És la barra perfecta. Sentida i solemne. Domina el coure, la il·luminació és magnífica, l’ambient càlid. Comencen a sortir els plats a ritme precís. El producte és pura primera matèria. Sense pretensions. Una carta informal, sincera, fàcil i exquisida. La firma el xef Albert Ventura, que ha trobat en aquest local del passatge de Marimon l’oasi immillorable per aixecar-hi el seu temple.
Unes navalles, unes gambes, una amanida de tomàquet i ventresca, unes croquetes. La felicitat de la simplicitat. I la puresa. Com les històries de l’Anna. Pura i simple, all the time.
