Chico, un local per compartir
Tapes, platets, rialles, vermut, anècdotes, secrets, un bon vi i alguna recepta tradicional feta amb producte de temporada
Arribo de parlar de com en un moment en què tot tendeix a la digitalització i l’automatització ens haurem de focalitzar en valors com la creativitat, la imaginació, la curiositat, l’experiència o l’actitud per marcar la diferència. I tot això és el que em trobo a l’arribar al restaurant Chico. Un local que aposta per compartir: tapes, platets, rialles, vermut, anècdotes, secrets, un bon vi o fins i tot alguna recepta tradicional feta amb producte de temporada. Al capdavall, anar al Chico és viure una experiència que va més enllà de la gastronomia. El local és lluminós, tot són finestres. La cuina és vista i l’olor del producte cuinat al moment proporciona un aire càlid i de confiança. Totes les taules estan plenes i el perfil de la gent que les ocupa és ben diferent: una família amb un nadó, un dinar d’amigues amb vi i alegria, una reunió de feina que es va relaxant, un aniversari familiar en què bufen 90 espelmes, i jo i el meu ordinador.
A la carta, plats per al gust de tothom: ostres, braves, burrata, anxoves, verdures ecològiques, hamburguesa, steak tàrtar. Una corrua de plats que són parits per compartir-los. Fàcil de triar, fàcil de menjar. Un servei atent i servicial i un espai gustós que demana a crits fer-hi sobretaula.
Demano un hummus i un guacamole per començar i quan ens hi posem de veritat compartim un tàrtar de tonyina, unes anxoves, una amanida de tomàquet i bonítol i anem picant d’aquí i d’allà. Parlem més que mengem, així que quan el local s’ha buidat encara ens queda feina per espavilar. Toquen les cinc de la tarda i acabem les restes, però ens queda pendent tastar les postres: una col·lecció de pastissos artesans, del de pastanaga al de formatge, i que són raó de pes per tornar-hi.u
