Cal Cofa, un restaurant fet icona
Una institució ceretana, de cuina senzilla, basada en el producte de proximitat, i amb una gran relació qualitat-preu
Segurament és el restaurant on més vegades he anat. Cal Cofa és tota una icona de la Cerdanya: tota una institució. Porta desenes d’anys instal·lat dins d’un edifici amb façanes de color a la Plaça Major de Llívia i sempre hi ha cua per entrar: si no has reservat tens pocs números d’aconseguir una taula. És un d’aquells fenòmens que la tradició, el boca-orella i la bona relació qualitat-preu han convertit en un hit transgeneracional. Apte per a tots els públics i per a totes les ocasions. No tens mai un no per a Cal Cofa, perquè en el fons és com dinar a casa, però més pràctic i, segurament, més bo. El lloc és senzill i sense pretensions, però amb una calidesa que evoca el menjador de casa els pares. O fins i tot de casa els avis. Cuina fàcil, sense filigranes ni experiments. Un menú curt totalment basat en el producte pur i de proximitat.
El restaurant té tres plantes i cada metre quadrat està amortitzat. Cada taula i cadira, perfectament encaixades per poder acollir com més famílies millor. Fan dos i tres torns per àpat i enllacen els dinars d’última hora dels catalans amb els sopars d’horari europeu dels francesos. Cal Cofa és una màquina que no para, però tot i així el seu personal sembla no esgotar-se mai. Sempre amb un somriure d’orella a orella, com si tots els clients fóssim una gran família. La carta fa anys que és la mateixa: tampoc cal tocar res si la cosa funciona. Les verdures a la llosa, el trinxat, l’escalivada amb formatge de cabra, la vedella a l’antiga, el filet al roquefort, el pollastre a la brasa, la botifarra amb patates i un llarg etcètera de receptes bàsiques que són el preludi d’unes postres que arriben sempre amb ració XXL. Imprescindible el cheese cake : a la foto, l’original; i el que en va sobrar, a la meva nevera.u
