Diumenge passat Aziz Ansari, visiblement sorprès de rebre el Globus d’Or al millor actor de comèdia pel seu paper a Master of none, va voler donar les gràcies durant el seu discurs “a Itàlia pel fantàstic menjar de què vam gaudir durant la segona temporada”. La deliciosa sèrie de Netflix ens acosta a la quotidianitat de Dev Shah, un jove actor novaiorquès d’origen indi a qui li agrada compartir amb els amics les seves reflexions, esmolades però amb un punt d’amargor, sobre aquells temes que més el contrariegen: la família, els estereotips racials, les relacions de parella o les noves tecnologies d’incomunicació.
El Dev dispara els seus raonaments tot fent un còctel al Nitecap de Lower East Side, xarrupant cullerades de ramen a l’Okonomi de Williamsburg o compartint taula amb l’àvia del seu amor platònic, la Rachel, a Bamonte’s. En aquest històric italià de Brooklyn el veiem gaudir de valent mentre assaboreix els plats de pasta que li porten, una excitació contagiosa que és l’avantsala d’una de les més reeixides cartes d’amor a la gastronomia italiana mai vistes en (petita) pantalla.
Enveja (mal)sana
Els dos primers capítols de la segona temporada ens situen a Mòdena, on acompanyem el Dev mentre aprèn a fer tortel·linis a la Boutique del Tortellino o passeja pel colorista Mercato Albinelli amb el seu amic Arnold. La seqüència en què gaudeixen d’un sopar a la bodega de vins de l’Osteria Francescana, número 1 al llistat de The World’s 50 Best Restaurants l’any 2016, es visiona amb generoses dosis de (mal)sana enveja. Més encara quan esbrinem que va ser el xef Massimo Bottura qui va convidar personalment l’equip a rodar-hi (i menjar-hi) quan es va assabentar, gelós, que el dia abans ho havien fet a l’Hosteria Giusti, l’altre temple culinari a la ciutat rovell de l’ou de la regió de l’Emília-Romanya.
