Els valors fundacionals de la persona catalana pivoten en la discreció. Tot bascula sobre aquest camuflatge de monja, aquest no destacar, no exhibir-te amb eufòries madrilenyes, amb deixos de falles valencianes, amb gràcies andaluses. Disculpeu els llocs comuns però estic alimentant els tòpics amb intenció perquè la generalització és l'origen de la vida. El pa és bo per menjar i el verí és dolent per menjar, tot el pa i tot el verí, sobre aquests tòpics ens hem pogut moure per l’evolució de les espècies amb èxit. Tot això per dir que el català discret pateix molt a Instagram i a Twitter perquè les xarxes es nodreixen sobretot d’autobombo: ahir vaig fer, avui he anat, demà em tiraré un dels millors pets de Catalunya… Jo no puc parlar de mi mateix amb despreocupació i altivesa. Em va dir la mare de petit: "Tu no parlis de tu si és per alabar-te. Ja ho faran els altres, però tu no diguis que t’han triat com a favorit. Ara bé, si són defectes o penúries ho has de dir ben alt, que això agrada, ressaltar que et paguen poc o que vas molt cansat o que t’ha sortit un furóncol a l’aixella de tant estudiar". Doncs jo em sento molt feliç aquesta setmana perquè m’han fet ambaixador del cava, que és un títol honorífic que no serveix per a res, però m’han triat com a favorit i tot això que tinc. Favorit davant de 1.500 persones a la plaça de Sant Sadurní, la Gemma Mengual i jo lluint un pin de copa d'or a la solapa. Amb altivesa i despreocupació o això creia, perquè em vaig adonar obrint l'Instagram per fer l’autobombo de rigor que no sabia parlar de la il·lusió que em feia que em consideressin el favorit per beure i fer beure cava. Vaig pensar alguna broma de capelleta, però no em sortia res. I vaig callar. Vaig callar tant que va passar el moment i ja no vaig saber dir res. I ara no sé si va ser un silenci de bloqueig, de superioritat, si va ser la mare Catalunya que em va fer callar o si simplement que amb el cava amorosint-me el cervell vaig pensar que tots plegats se n'anessin a fregir espàrrecs que jo estava la mar de bé i ni em vaig recordar d'uns followers que malgrat que els estimi, perquè els estimo, no sé qui són. Com s’estima la gent que no coneixes… Són els beneficis col·laterals d'obrir ampolles, excés d'amor.
