Stranger pigs, el programa Salvados del 4 de febrer passat, va convertir-se en trending topic arran d’exposar les vergonyes de la indústria càrnica focalitzant la seva atenció en les condicions deplorables d’una granja proveïdora del gegant alimentari El Pozo. La seqüència va ser l’habitual: tuits d’indignació dels espectadors, comunicat de resposta de l’empresa i els activistes en defensa dels animals escalfant un debat que, com sol passar, s’ha anat esvaint amb el pas de les setmanes i l’aparició de nous trending topics amb què nodrir la voracitat polemista del personal.

Si Stranger pigs enfocava un cas concret per deixar entreveure els clarobscurs del sector càrnic espanyol, la nova sèrie documental Rotten, recentment estrenada a Netflix, dedica sis episodis a explicar-nos que estem immersos en una crisi sistèmica del model de producció i consum alimentari a nivell global. Ho fa partint de casos particulars, de testimonis dels afectats per l’escàndol que s’assenyala a cada capítol, per acabar mostrant com l’avarícia de les grans corporacions productores, la connivència dels organismes públics i, cal ser-ne conscients, l’afany consumista-devorador d’una població embogida estan duent el planeta cap a l’autodestrucció.

Curris que maten

Mel adulterada amb antibiòtics a l’epicentre del frau alimentari més gran dels Estats Units, curris elaborats amb festucs en lloc d’ametlles més cares i que acaben matant un al·lèrgic a la Gran Bretanya, suborns a funcionaris del govern brasiler per part de l’empresa que monopolitza la producció càrnica mundial i ofega els pobres criadors de Carolina del Sud, presoners xinesos pelant (i arrencant de les arrels amb les dents) les cebes que es consumeixen a 12.000 quilòmetres... I així fins a sis plats ben podrits difícils de digerir i visionar. u