Pere Arquillué: "Una obra amb 16 actors avui en dia és un luxe que s'ha d'aprofitar"

Et poses a la pell del doctor Stockmann, algú que, per ser fidel a la seva consciència, es posa tota la societat en contra.

Tot passa en una ciutat de províncies, jo m'imagino que mitjana, que viu bàsicament d'un gran balneari fundat per aquest doctor Stockmann juntament amb el seu germà, que és l'alcalde. Un dia el doctor fa unes anàlisis de l'aigua i s'adona que és perjudicial per a la salut.

I, mentre que l'opinió general és que cal obviar aquestes anàlisis, ell s'hi oposa.

Es planteja el dilema de si cal tancar el balneari i la ciutat se'n va en orris, perquè tota la ciutat viu d'això, o si s'enganya el personal i es continua vivint amb aquesta mentida. Aquí ve aquest gran conflicte d'interessos i enfrontaments. A partir d'aquí es genera un debat polític i social.

¿Heu fet algun tipus d'actualització de la història?

Sí, Juan Mayorga i Miguel del Arco n'han fet una versió, una adaptació, tot i que pràcticament no s'ha tocat res del text. L'obra és l'obra. Però s'ha portat cap aquí absolutament. L'obra passa a la redacció d'un diari, que pertany a un grup multimèdia que també té televisió.

¿I com queden retratats els mitjans de comunicació?

És un retrat dur, però això no ve tant de l'adaptació com del mateix Ibsen. Ibsen ja va tenir problemes amb els mitjans de l'època i amb els seus congèneres, els deixa retratats. Tot surt de la medul·la d'Ibsen.

¿Creus que és un espectacle especialment oportú, en un context com l'actual?

Home, sí. Sempre ho diem, tots els espectacles tenen connexió amb avui, però aquest especialment. És una obra escrita a finals del XIX, però que sembla escrita no ahir, sinó avui al matí. A més parla en termes molt clars i directes.

I toca temes que són molt vigents avui.

Parla del fet que a vegades cal fer coses per l'interès general, parla dels mitjans de comunicació, de la corrupció, de coses que estan sobre la taula ara, en aquest moment. Fins i tot el llenguatge és molt modern. És evident que hi ha una adaptació, però la base, l'ànima, el moll de l'os, és d'Ibsen. És increïble com un segle i mig enrere ja passava exactament el mateix que ara. I no només això, jo crec que moltes vegades el dramaturg fa en aquesta obra un pas més del que alguna gent s'atreviria a fer avui.

En quin sentit?

En el sentit social i polític, de plantejar coses importants que avui potser no es plantegen. L'obra es pregunta fins i tot si la democràcia és un bon sistema, i això hi ha gent que encara li fa por dir-ho. Ibsen s'arriba a plantejar que, en tot cas, la democràcia és el menys dolent dels sistemes que tenim.

¿Creus que estem com estem justament perquè hi ha hagut pocs enemics del poble, poca gent crítica i alerta?

Suposo que sí, no ho sé. Quan les coses van ben dades, ningú diu res. És aquesta massa sense consciència crítica, com ell en diu. Quan tothom va tirant i fent, la gent no es planteja gaire les coses. I suposo que aquest és el problema. En aquest sentit Ibsen és collonut, perquè el conflicte el posa precisament quan van bé les coses.

Aquesta és la grandesa de la seva reflexió.

Ell fa una reflexió, i evidentment no dóna cap solució perquè si no estaríem davant d'un pamflet. Per això és tan interessant. Stockmann tampoc és un personatge pur, és un personatge èpic, però Ibsen també el fa viu, el fa humà, i això és el que li dóna la gràcia.

Un home amb contradiccions?

És un personatge complex en una obra complexa. És un home que pateix d'una impossibilitat de pactar. Ibsen li busca la part fosca i nosaltres també l'hi hem intentat buscar per fer un personatge una mica més obert. L'obra va molt a fons en moltes coses: parla de la dificultat que tenim de comunicar-nos i de dialogar. L'Stockmann es planteja que només ho curarem amb tres principis: valentia, generositat i educació. Però no és una fórmula per arreglar el món.

¿Havies treballat mai amb Miguel del Arco?

No, però ens coneixíem des de fa temps. Ha sigut un gran descobriment, és un director fantàstic. Ha portat part de l'equip de Madrid i la resta és d'aquí, com tots els actors. I hem aconseguit un encaix fabulós. Una obra amb 16 actors avui en dia és un luxe que s'ha d'aprofitar.

'UN ENEMIC DEL POBLE'

TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

PG. SANTA MADRONA, 40-46

Del 23 de gener al 16 de febrer