La vida moderna

Com per a tothom, per al gironí Xebi SF també ha passat el temps, i el rock de Sàvats, el seu exgrup, ha deixat pas a un estil de cançó més reposada, primer amb Duermevela (2014) i ara amb Tibidabo (2016), un treball més pop, de lletres que projecten una mirada entre càustica i irònica sobre el món que l’envolta. ¿Per exemple? “ Es la vida moderna / drogas a los 20 running a los 40 ” ( La vida moderna ) o “ Y ahí estás tú en tu rama tropical / en tu fama virtual aplaudiéndote ” ( Y ahí estás tú): una manera de fer cançons que ha rebut els elogis de Nacho Vegas, amb qui ja ha compartit escenari un parell de vegades. “Crec que sóc jo el seu fan, és algú que m’ha marcat, com m’han marcat altres autors de fora, però Bob Dylan és un senyor que està molt lluny en tots els sentits, i Nacho Vegas és algú que he acabat coneixent, amb qui he compartit escenari... no els vull comparar, però em sento molt afortunat, el fan sóc jo, això segur”, assegura.

Ara Xebi SF presenta Tibidabo (2016), però el seu projecte en solitari es va iniciar amb Duermevela (2014), un treball que ja va aixecar certa expectació i que tenia la peculiaritat d’haver sigut gravat de manera itinerant, en una furgoneta i en diversos llocs d’Espanya. “Vaig posar els quatre trastos a la meva furgoneta i per trencar una mica amb tot vaig estar fent un petit viatge amb músics d’aquí i d’Andalusia i el vaig gravar en ruta. Va ser una experiència brutal”. Aquesta vegada, però, s’ha quedat a casa, tot i que tampoc ha posat els peus a l’estudi de gravació. “Treballo en estudis de gravació com a tècnic o productor i, per tant, necessito sortir de la rutina. Trobo molt atractiu sortir de l’espai que en principi és l’adequat. Gravar en un camp com ho vaig fer amb la furgoneta és més real i també és voler-me demostrar a mi mateix que amb quatre trastos es pot fer, no necessites més”.

Tibidabo, enregistrat “sense assajos previs, treballant amb els músics en calent”, dispara algunes dosis de crítica social, però des d’un punt de vista personal i gens solemne. A més, és un treball prou acolorit, amb cert “peterpanisme” i alguna cançó amb vocació de hit, com Ahí estás tú, que evoca una farra tropical, segons el clip que dirigeix i coprotagonitza Adrià Puntí. “Em va agradar molt el vídeo de La clau de girar el taller, ens coneixem de fa temps i m’arriba molt el que fa”, diu, tot i que té pendent escoltar els discos d’Umpah-pah.

“Tibidabo per a mi és encant i decadència alhora, i romanticisme”, explica sobre el títol d’un disc que presenta en directe avui al costat de Santi Campos, un altre cantautor que, per la seva banda, estrena un treball de nom contundent: Cojones (2016).

Santi Campos + Xebi SF

Razzmatazz 3 (Barcelona). 20 de maig