Música
Borja Duñó Aixerch

Com es fan els 'hits'

A 'La fábrica de canciones', John Seabrook revela tots els secrets de la indústria dels grans èxits musicals. D'Ace of Base a Katy Perry passant per Backstreet Boys, Britney Spears i Rihanna

Com es fan els 'hits' Zoom

Set segons són els que trigues a canviar de cançó si el que sents no et convenç. Els fabricants de hits t’han estudiat de dalt a baix i coneixen els teus impulsos: en aquests set segons han d’haver introduït un ganxo prou potent per no perdre la teva atenció i després en vindrà un altre i un altre i un altre. Perquè ja no tenim temps per captar subtileses, ja no ens podem esperar que la cançó creixi a poc a poc. Ni que la melodia es desenvolupi de mica en mica, que la lletra miri de captivar-nos a cop enginy i originalitat, o que la dinàmica vagi in crescendo i ens faci levitar cap a la promesa d’un clímax, la gloriosa tornada que allibera tota la tensió acumulada en les primeres estrofes.

No, ara els hits ja no els fabriquen un escriptor i un compositor amb un cendrer sobre la tapa del piano. La conjunció lletra i melodia ha estat substituïda per la simbiosi pista i ganxo (hook, en anglès) i la idea de fons és mesclar les tornades de tota la vida amb les bases de música electrònica de ball. És a dir, que es pugui cantar, però també ballar. Aquesta intuïció és la que va tenir per primera vegada el productor suec Denniz PoP, segons explica John Seabrook a La fábrica de canciones. Cómo se hacen los hits (Reservoir Books, 2016). PoP, responsable d’èxits d’Ace of Base i Backstreet Boys, va inaugurar una manera de fer cançons que trencava amb el sistema artesà tradicional i que ha manat des dels anys 90 fins als nostres dies.

D’Abba a Spotify

Al llibre hi descobrim que els suecs, des d'Abba fins a Spotify i passant per l'alquimista del pop Max Martin, han tingut un paper preponderant en la música de masses dels últims decennis, i queden al descobert tots els secrets de la producció industrial dels grans èxits de Britney Spears, Rihanna, Katy Perry, Taylor Swift, Kesha i un llarg etcètera. Sabíeu per exemple que Umbrella, l'èxit de Rihanna, va ser primer rebutjat per Britney Spears? Que per crear Anti (2016), de la cantant de Barbados, va fer falta un equip de cinquanta persones? Que Spotify t'està espiant per desenvolupar una intel·ligència artificial destinada a esprémer encara més el mercat de l'experiència musical?

Desmitificador i alhora revelador, el llibre de John Seabrook és un fabulós viatge a les entranyes d'allò que la indústria precisament no vol que sàpigues. És a dir, que l'artista que tant t'agrada no és més que la cara visible -o el titella- d'un sofisticat pla general controlat per productors, enginyers, melodistes, lletristes, executius i publicistes amb un objectiu comú: guanyar com més diners millor.