MÚSICA
ORIOL RODRÍGUEZ

El ‘heavy’ que trona en català

Guitarres esmolades com ganivets, baixos que ressonen com un martell neumàtic i ritmes capaços de fer trontollar els fonaments de l’Univers. Descobrim dotze grups de ‘metal’ en la llengua de Martí i Pol

El ‘heavy’ que trona en català / JORDI GOL MONTOUTO Zoom

El divendres 22 de març la sala Razzmatazz 2 acollirà la primera edició del Metal Cat Fest amb el death metal d’Angoixa, el folk metal de Forja, el power metal d’Icestorm i el crossover extrem de Siroll! com a protagonistes. El festival, iniciativa valenta que cal lloar, esdevindrà altaveu dels corrents sònics més extrems en llengua catalana. Una tendència, la del metal en català, cada vegada menys minoritària dins un moviment que sempre ha sofert la indiferència de bona part dels mitjans de comunicació i un cert menyspreu i encasellament en tòpics suats, quan no directament falsos, per part del públic massiu (tot i que a casa nostra compti amb milers de seguidors).

Prepara’t per a guitarres esmolades com ganivets de carnisser, línies de baix que ressonen amb la contundència d’un martell neumàtic, ritmes de bateria impossibles que repiquen amb una força capaç de fer trontollar els fonaments de l’Univers. Un brutal teló de fons per a versos escrits en la llengua de Martí i Pol: et presentem dotze bandes de metal en català que no hauries de deixar d’escoltar.

ANGOIXA

Membre de Madera, Absorbed by the Fog i en el passat també de Crynight, el cantant i guitarrista Robert G. va posar en marxa Angoixa el 2014. Projecte de death metal pròxim a pesos pesants del gènere com Carnage, Autopsy, Entombed, Bloodbath o Carcass, aquell mateix any va editar l’EP La foscor del bosc i el seu primer llarga durada, Camins sense destí. Trencant amb quatre anys de silenci i ara completant la formació amb el baixista Uri Durich, el bateria Mario López Thompson (també membre de Madera) i el guitarrista Hèctor Vázquez, Angoixa van publicar el 2018 el seu segon elapé, Esclaus de la por.

ENTROPIA

Entropia, banda veterana de l’escena formada per Karkassa (guitarra i veu), Selrak (baix i veu), Morwen (dansa i coreografia) i Inmä (dansa i coreografia) porten en actiu des del 1994. Els barcelonins, que han compartit escenari amb grups com Exodus, Nuclear Assault, Krisiun, Mortician o Grave i han girat per França, Bèlgica i Alemanya, tenen la patent d’un so aniquilador en què es mesclen elements de death metal, grindcore, brutal death i drone doom experimental amb un irrenunciable ideari anarkosatanista, feminista, antifeixista i anticapitalista.

FORJA

Àlbum conceptual inspirat en la crònica de Jaume I, El llibre dels feyts és l’elapé amb què van debutar el 2017 els terrassencs Forja, tot i que el 2015 ja s’havien presentat en societat amb l’EP Tornant de la batalla. Martí (veu), Nil (guitarra), Manel (baix), Saus (bateria), Carles (teclats) i Raquel (vents tradicionals) van donar forma a dotze temes que els situen entre el power metal i el folk metal d’In Extremo, Tanzwut o Corvus Corax.

FOSCOR

És un dels noms imprescindibles per descodificar l’escena metal catalana actual. Formats a principis de mil·lenni, ràpidament van sobresortir gràcies a un dark metal ambiental que bascula entre alenades virulentes i una calma tensa i atmosfèrica. Elogiats i admirats en països com França, Alemanya, Portugal i Itàlia, els barcelonins van debutar amb Entrance to the Shadows Village (2004) per traçar des d’aleshores una obra discogràfica impecable, apadrinada per Season of Mist, un dels segells més rellevants del metal extrem internacional. Foscor són Fiar (veus i lletres), Falke (guitarres rítmiques i solistes i efectes) i A.M. (guitarres rítmiques i solistes i efectes, baix i piano), i Les irreals visions (2017) és la seva última entrega.

GOLÍAT

Vam descobrir Golíat ara fa gairebé una dècada quan van irrompre amb el seu àlbum de debut homònim. Des d’aleshores, i per desgràcia de tots aquells que ens trobem entre els seus seguidors, han mantingut un ritme creatiu diguem-ne... pausat: els vam retrobar sis anys més tard amb Golíat II (2016) i no han tornat a donar senyals de vida fins ara, que han reaparegut amb l’EP Quimeres (2019). A cop de riffs angulosos i petris, Marçal S. Rubal (guitarra, veu, sintetitzador), Marçal Itarte (baix, veus, sintetitzador) i David C. Güell (bateria, sintetitzador) han publicat sis noves cançons que acabaran amb les resistències dels amants del postmetal i el rock desèrtic.

ICESTORM

Els barcelonins Icestorm són Marc Storm (veu i guitarra), Vincent Valtieri (guitarra i veus), Alex Martínez (baix i veus) i David Cazorla (bateria). Es van formar el 2006, però no va ser fins sis anys més tard que van entrar a l’estudi de gravació, experiència de la qual sorgiria Contes de la vall de glaç, un àlbum que deixava entreveure tot el potencial de la formació. Aquest talent es va evidenciar definitivament a la seva segona referència, Terres de foc (2016) i, molt especialment, al seu tercer i molt recent llarga durada, Saga (2019), molt notable obra de power metal de manual a l’estil de clàssics com Helloween, Blind Guardian, Stratovarius, Edguy o Sonata Arctica.

LOS GUARDIANS DEL PONT

El heavy català no seria el mateix sense ells. El cantant i baixista Quim Mandado i el bateria Martín Rodríguez (juntament amb Papa Juls, Lupe Villar i Josep Maria Coromines) van ser pioners del gènere a casa nostra amb Sangtraït, grup emblema del rock català i facció dura d’aquella generació que va facturar discos tan icònics com Els senyors de les pedres (1988), Terra de vents (1990) o L’últim segell (1991). Separats el 2002, Mandado i Rodríguez van prosseguir la seva trajectòria amb Los Guardians del Pont, grup en les mateixes coordenades sonores de Sangtraït en què també milita un altre històric del hard rock i el heavy a casa nostra, el guitarrista Joan Cardoner, antic membre de Rockson i Terratrèmol. Fins ara han publicat tres discos: Rockferatu (2010), Sancta Sanctorum (2013) i Camí d’Hiperbòria (2017).

MASTEGOT

Els tarragonins Mastegot són Marc Alonso (veu), Aleix i Quim Mas (guitarres), David Capdevilla (bateria) i Javi Dorado (baix), una formació que es mou entre el triangle sonor que conformen els vèrtex del metal, el hardcore i el punk rock i que inclou membres de grups tan potents com The Gundown i Crim (molt probablement el millor grup de punk a casa nostra). El 2017 publicaven Desgràcia, l’EP amb què s’han presentat en públic, amb sis peces que ressonen com una clatellada brutal. Actualment es troben treballant en el seu molt esperat primer llarga durada.

ÓSSERP

Són un dels grups més fascinants del metal català actual. Formats per Alex (bateria), Dani (guitarra), Xavier (veus), Vali (veus) i Benja (baix), això d’Ósserp és una demolidora brutalitat a ritme de grindcore, death metal, d-beat i black metal propera al que ofereixen At the Gates, Grave, Behemoth, Azarath o Deafheaven. Extrema i sublim, la seva discografia està conformada per armes de destrucció massiva de la potència de l’EP Sota el cinturó d’Orió (2013) i els discos Sang i sutge (2015) i Al meu pas s’alça la mort (2017), àlbums, tots dos, seleccionats per la premsa especialitzada entre els millors de les seves respectives anyades.

SIROLL!

Després de dues maquetes amb què van fer saltar totes els alarmes dels amants de les sonoritats més extremes, Siroll! van estrenar-se oficialment amb Més llenya! (2015). Pocs títols més encertats que aquest per descriure una allau de guitarres punyents a cop de black metal, groove metal i hardcore.Al recent Doble o res (2018) no només han repetit la jugada sinó que han elevat les seves virtuts a la màxima potència. El quintet de Cardona està format per Gou (veu), Albert (bateria), Thomas (baix), Venty i Dani (guitarres) i és una de les formacions que pujaran a l’escenari en el pròxim Metal Cat.

UDOL

Des de Caldes de Montbui tronen Adrià (bateria i veu) i Roque (guitarra), un tàndem que sota el nom d’Udol perpetra un sludge doom metal exterminador. Als seus treballs s’hi poden intuir referències i influències que van des de grups atmosfèrics com Neurosis, Isis o Pelican fins a d’altres d’abrasius com Down, Crowbar, Eyehategod, passant per Melvins. Van aparèixer el 2014 amb el seu treball homònim, Udol, i més recentment han publicat l’excel·lent 153 lliures i 17 salaris (2017).

VIDRES A LA SANG

Són uns altres dels referents absoluts del metal català i en català. A més, prenen el nom d’un llibre del poeta Miquel Martí i Pol, un fet que ja de per si pot trencar amb molts dels tòpics que recauen sobre el gènere. La trajectòria del quartet de Terrassa format per Eloi Boucherie (guitarra i veu), Albert Martí (guitarra), Marcos García (baix) i Jordi Farré (bateria) es divideix en dues etapes. En la primera van publicar Vidres a la sang (2004), Endins (2006) i Som (2009), tres discos referencials. I, després d’una dècada d’inactivitat, van reprendre el camí el 2018 amb Set de sang, un treball de black death metal opressiu, corrosiu, fosc i colpidor que no té res a envejar a les millors obres dels representants internacionals del gènere.