MÚSICA
XAVI SÁNCHEZ PONS

Els grups preferits de Fangoria

El grup d’Alaska i Nacho Canut celebra 30 anys de trajectòria amb ‘Extrapolaciones y dos preguntas’, un disc amb versions de Los Sencillos, Family i Los Planetas, entre d’altres

Els grups preferits de Fangoria / WARNER Zoom

Fangoria compleixen 30 anys, un temps en actiu en què les seves cançons s’han convertit en la banda sonora sentimental de milers de persones. Els seus fans s’han enamorat, han trencat i s’han reconciliat amb les seves parelles, o s’han fet grans, amb Hagamos algo superficial y vulgar, Electricistas, No sé qué me das, Retorciendo palabras i Criticar por criticar sonant de fons. Ara bé, ¿quins són els grups i les cançons d’altres artistes que han format part de la vida d’Alaska i Nacho Canut? Això es respon a Extrapolaciones y dos preguntas (1989-2000) (2019), un disc de versions que inclou peces de Los Sencillos, Family, OBK, McNamara, Carlos Berlanga i Los Planetas, entre d’altres. En forma de recull de favorites, el nou disc celebra el trentè aniversari del grup repassant la música que els ha acompanyat en els moments difícils: els seus primers deu anys de carrera, quan l’electrònica encara no era popular a l’estat espanyol.

Alaska i Nacho Canut recorden aquella època d’una manera molt desmitificadora i amb un somriure als llavis. “Estàvem soles com unes desgraciades, només ens sentíem a prop de grups com Family, Alpino o Astrogirls i a gent de Barcelona com Astrud, DJ Sideral i l’equip del fanzín Disco 2000. Teníem un bar a Madrid i fèiem festes on tocàvem amb aquests grups. Recordem un concert a l’Apolo on només van venir quatre persones. Nosaltres mateixos llogàvem les sales per tocar, era el nostre dia a dia. Teníem tan pocs fans que vam arribar a ser amics de tots, els enviàvem cartes i postals. La primera sessió de firmes que vam fer d’Una temporada en el infierno (1999) va ser en una ciutat de Galícia i només hi van venir dues persones; vam anar a berenar amb ells”, expliquen sense amargor.

Quan se’ls pregunta pel moment concret en què van decidir apostar per la música de ball, Alaska es remunta als temps dels Pegamoides. “Va ser al Rock-Ola de Madrid, veient tocar a Depeche Mode el Just can’t get enough. El Nacho va deixar el baix i es va comprar un sintetitzador MS-20”, recorda. Tornant al disc, Extrapolaciones y dos preguntas té el valor afegit d’incloure dues cançons noves: ¿Quién te has creído que soy? i ¿De qué me culpas?, un parell de hits produïts per Guille Milkyway, de La Casa Azul, amic i col·laborador habitual de Fangoria. “Per a mi el Guille té la taula dels deu manaments del pop, per això sempre li fem cas. De fet, una dia va baixar amb la taula i ens la va ensenyar, l’adorem”, comenta Nacho Canut. “El considerem un geni”, diu Alaska.

Els fantasmes de la Movida

L’èxit massiu i l’experiència de Fangoria fa que no es mosseguin la llengua a l’hora d’opinar sobre temes d’actualitat. Fa tres anys, coincidint amb la sortida d’un nou disc, van deixar caure en una entrevista que la gent que no podia pagar-se la hipoteca s’ho havia buscat. Ara, però, la polèmica ve de fora en forma de llibres que parlen malament d’ells i que assenyalen el caràcter políticament conservador de la Movida Madrileña. ¿Els molesta aquesta revisió històrica en negatiu? “Trobo estúpid escriure sobre una cosa que odies. La fascinació que té la gent amb la Movida és estranya. A mi no em diu res, crec que la sobrevaloren”, explica Canut. “Hi ha una història de la Movida que sí que valdria la pena explicar, la de grups desconeguts pel gran públic com Décima Víctima i Aviador Dro”, afegeix Alaska. Per veure’ls actuar a Barcelona, caldrà esperar al concert del 27 d’abril al Sant Jordi Club, dins el 20è Festival del Mil·lenni.