L’objectiu de Cass McCombs no és reinventar-se a cada disc, tot i que Mangy love (2016), la seva última referència, l’hauria d’acostar a un públic una mica més ampli. El respecte el té guanyat de sèrie des de fa quinze anys, amb una carrera que l’equipara a un dièsel: regular, sense grans viratges, sobresortint amb els seus millors discos - Catacombs (2009), Big wheel and others (2013)- i deixant escletxes de brillantor en les obres menors. L’univers particular del californià es mou entre el folk intimista i el pop preciosista, buscant la bellesa sense preocupar-se excessivament de trobar la tornada que el faci milionari. La llegenda diu que calia veure’l l’any 2008, quan va presentar-se a l’enyorat Tanned Tin de Castelló acabat de fitxar per Domino Records. Des de llavors ha visitat força vegades el país, ja consagrat i actuant en grans festivals com el Primavera Sound. Aquest diumenge, 5 de febrer, tornarà a tocar, amb banda i a dos pams del públic, al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.). El nord-americà és el plat estrella del festival Ronda: una delicatessen, poder veure un artista d’aquesta envergadura de tan a prop.
