MÚSICA
XAVI SÁNCHEZ PONS

La Zowi, força i carisma del ‘trap’ espanyol

La cantant és el cap de cartell de la nova entrega de les festes Fuego a Razzmatazz, en un concert que pot marcar un abans i un després en la seva carrera

La Zowi,  força i carisma del ‘trap’ espanyol / RAZZMATAZZ Zoom

Si encreuéssim l’Elvira Hancock d’ El preu del poder amb la Juani de Bigas Luna, ens acostaríem molt a la figura de La Zowi, la reina del trap espanyol; títol que l’acompanya des de fa uns anys. Heroïna del nou pop que es consumeix en massa a YouTube, té el carisma i la força expressiva suficients per no ser presentada de manera reduccionista com la parella sentimental de Yung Beef, el seu homònim masculí en això del trap, i padrí musical. El seu últim hit, la turgent Llámame, i el videoclip que l’acompanya, presenten novetats en la seva imatgeria de femme fatale. Encara conserva el costat felí de Bitch te quemas i Baby come n get it, però per primera vegada la veiem innocent i vulnerable.

“Admeto que puc ser tan dura i freda com dolça -comenta La Zowi-. M’agrada que vegis innocència en l’actitud que tinc al vídeo, ja que era una de les coses que volia transmetre. El clip mostra una història que tots hem viscut, la vida no sempre és la millor i tots hem patit per amor alguna vegada, homes i dones. Per a mi és important mostrar tots els aspectes de la vida, no només el que és bonic”. Llámame destaca també perquè s’allunya una mica dels cànons del trap. Es tracta d’un tema de R&B proper al pop mainstream. “Si a Espanya li preguntes a la gent què és el trap, ningú et podrà donar una resposta en paraules -assegura-. És cert que musicalment Llámame és diferent. El beat és d’un noi que produeix coses molt fresques i new wave, a Spotify el qualifiquen de rock alternatiu i m’agrada. El trap per a mi és droga i diners, tan senzill com això. I Llámame és molt més trap del que molts es pensen”.

El fenomen de La Zowi va iniciar-se el 2013 gràcies a la seva col·laboració amb Pxxr Gvng, col·lectiu clau en l’explosió del trap a l’estat espanyol capitanejada per l’esmentat Yung Beef. La cançó es titulava Raxeta, terme en argot utilitzat per descriure les joves d’extraradi de poc més de vint anys: “ Soy una raxeta, costuras en las tetas, que le follen a Rihanna, esa me come la pepa, rollin’ en la plazoleta”. Després d’aquesta declaració de principis, la jove cantant d’origen andalús, establerta a Barcelona des de fa una temporada, ha creat un personatge i ha construït un univers al voltant de les seves cançons i de la imatge pública que projecta a les xarxes socials, fascinant pel seu caràcter iconoclasta i la seva visceralitat. “La veritat és que jo també solia parlar de La Zowi com un personatge, però amb el temps he hagut d’assumir que La Zowi soc jo -explica-. Quan vull canviar coses de La Zowi m’adono que no puc perquè tinc massa personalitat [riu]. La Zowi s’ha creat sense voler, i és una actitud molt ingènua. No puc fer cap paper, perquè em surt malament. Només en puc fer un i és el de La Zowi”.

Cap de cartell de la nova entrega de les festes Fuego, la cantant actuarà aquest divendres a la sala gran de Razzmatazz amb La Favi, companya de segell a La Vendición Records, i la discjòquei brasilera Lyzza, en un concert que pot marcar un abans i un després en la seva carrera. Què podem esperar d’aquest concert? “Ui, us cagareu de l’emoció! El meu objectiu en directe és el mateix que quan faig un tema: crear emocions, bones i dolentes. Tant de bo pogués aconseguir que tothom es posés a plorar a sac, o alguna cosa semblant”.