MÚSICA
XAVI SÁNCHEZ PONS

Zahara, una mare perduda a l’espai

La cantant i compositora andalusa acaba de publicar ‘Astronauta’, que presentarà al gener al Festival Mil·lenni. A més, estrena programa com a presentadora a Movistar+

Zahara, una mare perduda a l’espai / NOEMÍELIAS Zoom

El món del pop ha mirat moltes vegades a l’espai exterior per donar forma a cançons i discos conceptuals. El cànon còsmic el van crear David Bowie amb Space oddity i Pink Floyd amb The dark side of the moon, i des de llavors no hem parat d’escoltar fantasies musicals que flotaven en l’univers. En el seu quart treball d’estudi, titulat Astronauta (2018), María Zahara s’uneix al grup d’il·lustres galàctics i utilitza la mitologia que rodeja els viatgers espacials per fer una metàfora de l’aïllament i de la soledat que va sentir en els mesos posteriors a ser mare per primera vegada. “Vaig ser mare fa un any i poc i l’al·legoria de l’astronauta està relacionada amb el meu procés personal durant l’època del postpart. Els primers mesos van ser molt durs, amb una sensació de soledat i de quietud molt forta. És un moment en què has de deixar la vida tal com la coneixes i això et crea molta desconfiança. És com si abandonessis la Terra a la recerca d’altres planetes, com un salt al buit i una cerca del que hi haurà en el futur... M’imaginava com un astronauta sol, perdut a l’espai. En la meva professió el punt de mira està molt fixat en una mateixa, i que això es desplaci durant una temporada et trasbalsa. Ser mare és una experiència bella i gratificant però també molt dura. Has d’assumir i entendre el que significa”, assegura la cantant i compositora d’Úbeda (Jaén).

Una de les seves inspiracions per aconseguir plasmar aquesta sensació de solitud i d’estar gairebé entre dos mons ha sigut la figura de Michael Collins, l’únic membre de la tripulació de la NASA que el 1969 no va trepitjar la Lluna. “En el disc parlo molt d’ell”, explica la cantant andalusa. “Collins es va encarregar de pilotar el Columbia [mòdul de comandament de la nau Apollo 11] i de girar al voltant de la Lluna esperant el retorn de Neil Armstrong i Buzz Aldrin. En el meu procés de soledat, desconnexió i cerca, vaig pensar que Collins era l’home que havia estat més sol a l’univers. Durant un temps, va estar molt lluny de la Terra i molt a prop de la Lluna, i no va trepitjar cap dels dos astres. La seva és una història de sacrifici plena de claustrofòbia i frustració, coses amb les quals també m’identifico”.

L’esperit còsmic d’ Astronauta es tradueix en el disc amb una producció cuidada que recupera la psicodèlia clàssica en clau pop. La gravació va tenir lloc a un estudi de Gal·les completament aïllat del món. “Matthew Twaites, productor del disc, és un dels culpables d’aquest toc lisèrgic”, comenta Zahara. “El vaig escollir per la seva feina a Curve of the earth (2016), de Mystery Jets, un dels meus discos favorits i un àlbum que també mirava a l’espai. Vaig parlar molt amb el Matthew i els músics. De fet, els traduïa en anglès paràgrafs d’ El universo en tu mano, de Christophe Galfard, un llibre molt poètic sobre l’univers, de Blackie Books”.

Televisió musical

Després d’estar una temporada flotant a l’espai, Zahara torna a posar els peus al planeta Terra. Al gener comença la gira de presentació d’ Astronauta, que passarà per Barcelona el dia 26 a la sala Apolo -dins del Festival Mil·lenni-, i aquest 8 de desembre estrena un nou programa de televisió a Movistar+. Canciones que cambiaron el mundo repassarà la història de les cançons protesta, i ho farà amb la cantant andalusa interpretant-les i xerrant amb un grapat de convidats de luxe: Miss Caffeina, Rozalén, Marlango i Rayden.