LA PORTADA
BELÉN GINART

Za!: “Molts cops la música ha sigut una cosa excloent ”

El grup de rock experimental català publica avui nou disc, ‘Pachinko plex’, que presentarà en directe al Primavera Sound. L’han enregistrat ells mateixos i l’edita el seu segell, Gandula

Za!:  “Molts cops la música ha sigut una cosa excloent ” / MARC ROVIRA Zoom

REW

<<

“El que ens va unir va ser la gespa de l’Autònoma”. L’Edi Pou i el Pau Rodríguez es van conèixer el gener del 2002 durant un “castanyot”, un spin-off de la castanyada que es va institucionalitzar cada divendres de l’any. L’un estudiava periodisme, l’altre psicologia, i un amic comú va fer les presentacions. “Disfrutem de la música junts i compartim la mateixa manera de veure la vida”, diuen, i això els ha portat a tripular un dels grups experimentals més originals del panorama català actual, els Za!, que avui edita nou disc, Pachinko plex, bressolat entre el rock i l’electrònica. Amb el grup han girat per mig món. “El 60% o el 70% dels nostres concerts són fora de l’estat espanyol”, diu el Pau.

Dels primers anys d’aventures recorden l’efervescència dels grups que feien. De fet, el seu primer projecte compartit va ser Sinclair, “ hardcore estil Refused” amb l’amic que els va presentar, Carles Esteban. Van fer un únic bolo, en un concurs de maquetes a Badalona, i el van dissoldre. Era una trajectòria bastant habitual aquells anys. “Com els que amics que queden per jugar un partit de futbol, nosaltres quedàvem per tocar, feies un grup, assajaves un dia i en feies un altre”, diu l’Edi. Els Za! ja portaven un temps en ruta quan ell s’hi va incorporar, per substituir un dels membres del trio fundacional, que incloïa el Pau. Aviat van quedar només ells dos, i es complementen molt bé: el Pau des de la precisió tècnica i l’Edi des de la facilitat d’organitzar el caos creatiu.

PLAY

>

Pachinko plex l’edita Gandula, el segell que els Za! gestionen juntament amb Alfons Serra (bateria de Mishima). L’han gravat ells mateixos al seu local d’assaig, a la Fabra i Coats, i el coediten amb una pila de segells amics de tot el món, del Japó a Austràlia passant per Àustria i les illes Canàries. Per al Pau i l’Edi, la complicitat i la xarxa amb persones amb qui mantenen una bona sintonia segueix sent el que dona sentit a la feina. L’intercanvi els serveix de material creatiu i per això les gires i els viatges acaben marcant la seva música. A Patchinko plex, que presentaran al Primavera Sound i el festival Vida, han barrejat la bogeria adrenalítica d’un local de pachinko (una mena de pinball molt habitual al Japó) i el flow “bonrollero”, com diu el Pau, de l’intercanvi amb músics de Moçambic en una estada al país africà. Una curiosa barreja que defineixen com a multirrítmica.

Multitasca és un altre concepte pop que se’ls podria aplicar. “Si reparteixes les fonts d’ingressos, les angoixes també es reparteixen i no pateixes tant”. El Pau exerceix de psicòleg (consulta privada, assessorament a altres terapeutes, projectes socials) i l’Edi fa de guionista, principalment per a la ràdio i des de casa, un detall important per algú a al·lèrgic als horaris d’oficina. Les seves carreres musicals tenen afluents diversos, imparteixen tallers d’improvisació, amb Gandula editen i coediten altres grups, organitzen festes en diferents països. “Som molt dispersos i molt obsessius”, diuen. “El Google Calendar és clau per a nosaltres”.

FF

>>

Els Za! van guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 2015, i el van rebre amb sorpresa, perquè realment no l’esperaven, i també amb il·lusió. Per ells i, especialment, pels seus pares, perquè, com diu l’Edi, els premis els ajuden a entendre les renúncies a una feina fixa, a l’estabilitat i a l’entrega a una passió. Encaren el futur amb la mateixa actitud: deixar que les coses flueixin sense planificar, propiciant i acceptant totes les col·laboracions que els puguin fer créixer, aprendre i disfrutar. N’hi ha unes quantes per als pròxims mesos, “alguna de ben estranya, però encara no en podem parlar”, i mentre es concreta es concentren en els concerts que tenen en els pròxims mesos, a Alemanya, a Madrid i possiblement als països dels segells que han coeditat Pachinko flex.

El que no volen que canviï mai és la seva actitud davant la vida, la que els va fer congeniar quan eren universitaris, i que segueixen aplicant a la seva feina, amb concerts que són una festa esbojarrada i energètica. “La idea no és que nosaltres fem música perquè la gent s’ho passi bé, sinó que tothom, amb la seva energia, participa en una cosa comuna”, diu l’Edi. “Molts cops la música ha sigut una cosa excloent perquè sovint es considera que només s’hi poden dedicar els virtuosos. També es diu que els que més gaudeixen són els músics sobre l’escenari. Però aquesta idea és contrària al que jo penso de la música. Per a mi la música és una part de les relacions socials”, rebla el Pau.