De l’era de Xavi Lloses, tot un univers
El músic porta diversos projectes a l’Eufònic Urbà, L’Auditori i el Festival Llum Bcn Poblenou
A l’era, hi ha qui hi separa el gra de la palla, hi ha qui hi juga a pilota i qui hi berena, però també qui l’utilitza per crear i invocar tot un univers personal. Aquest és Xavi Lloses, un artista polièdric que, seguint l’estira-i-arronsa de la seva creativitat, estén i retreu els seus tentacles o bé cap a la composició musical més estricta o bé cap a l’especulació experimental més extrema. Les pròximes dues setmanes, a Barcelona, seran una prova més d’aquesta energia, perquè presenta tres projectes en diversos punts de la ciutat.
El primer és el directe del seu últim disc, amb el Quartet Brossa, Els benaurats (2018); una invocació personal en forma de música clàssica contemporània i arranjaments electrònics que es podrà veure el 31 de gener a l’Arts Santa Mònica, dins l’Eufònic Urbà. “Aquesta pregària es va fer a l’era on vaig passar la infància. És una invocació de totes aquelles coses que passen desapercebudes. Com un tractor que no és més que un petit cargol que hi ha a terra, o una pedra que ningú ha trepitjat mai”, explica.
Des de l’era de casa, prop de Sant Martí de Maldà, a l’Urgell, Lloses va començar a marxar resseguint el riu Corb cap al que ell anomena els extraradis de la música, “on tot es desdibuixa”. En aquest indret ha trobat artefactes tan estranys com el Nautilus, un instrument musical i escultura sonora que navega de manera autònoma seguint les ones generatives d’un randomitzador i que presentarà al Festival Llum Bcn Poblenou, del 15 al 17 de febrer.
En un país on “cada vegada és més complicat ser artista”, Lloses creu que s’ha de treballar amb el que s’és. “Si jo hagués nascut a Barcelona segur que m’hauria convertit en estrella del rock, però no ha sigut així”. Per no estancar-se en les mateixes rutines creatives, l’artista opta per treballar amb persones que li aportin nous punt de vista, com Ensemble Topogràfic, amb qui presentarà Meteora a L’Auditori els dies 2 i 3 de febrer. Amb aquestes tres actuacions podrem resseguir els trajectes de Lloses fins a aquella era on potser un dia “hi neixin flors, perquè és un dels llocs més secs que puguis imaginar”.
