MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH
Ara Malikian

“Vivaldi és més rocker que Led Zeppelin, de vegades”

Violinista, acaba de publicar ‘Symphonic at Las Ventas’ i actua a Barcelona

“Vivaldi és més rocker  que Led Zeppelin, de vegades” / THE PROJECT Zoom

El virtuós del violí Ara Malikian va estrenar fa un any La increíble gira de violín al Palau de la Música, que ara torna a Barcelona amb canvis “sobretot de repertori”. El protagonista de les dues dates que farà a l’Auditori del Fòrum és l’instrument amb què el seu avi es va fer passar per músic per poder escapar del genocidi armeni i que va acabar finalment a mans d’aquest músic nascut al Líban i instal·lat a Madrid des de fa anys.

Portes una formació de dues percussions, un quintet de corda i una guitarra que pot ser clàssica o elèctrica. T’agrada barrejar sons diversos?

Més que barrejar m’agraden els sons de cada instrument. Els músics que utilitzo venen de la clàssica però tenen inquietud per altres coses i això fa que de vegades un violí pugui sonar com una guitarra elèctrica. Hi ha dos percussionistes molt diferents que fan coses ètniques o molt modernes, tenim un gran ventall de sons.

¿Creus que el món de la clàssica està tancat a aquest tipus d’experimentació i per això ens sorprèn que tu utilitzis aquests instruments?

Jo no soc qui per dir si és tancat. Crec que està tancat, òbviament, però hi ha a qui li agrada que sigui així, perquè no estan disposats ni preparats per canviar-lo. Va arribar un moment que el món clàssic ja no m’inspirava, jo no me’n sentia part, no sentia que m’acceptessin i llavors em vaig adonar que el món que hi havia fora era el real. El que era irreal era el món de la clàssica, que viu en un conte. Ha apel·lat tant a la tradició o als protocols que no ha pogut créixer i ara ho estan pagant car, cada vegada es va perdent més públic, especialment públic jove. La música clàssica avui en dia no pot viure sense subvencions i això és molt greu, perquè quan hi ha retallades el primer que es perjudica són les orquestres, els cicles, els festivals... S’ha de ser independent.

¿Creus que fas també una tasca de divulgació i que a través teu hi pot haver gent que entri a la música clàssica?

La meva intenció no és fer divulgació. Jo simplement faig la música que m’agrada i vull que arribi al màxim de gent possible, però m’agrada tocar de tot, des de Bach fins a Led Zeppelin. Si algú a qui li agrada Led Zeppelin es troba amb un tema de Vivaldi això mola, Vivaldi és més rocker que Led Zeppelin, de vegades. Però també passa al revés, gent que està acostumada a escoltar Bach i es troba amb un tema de Radiohead, que també és música molt bona. Pensar que la música que no és clàssica és un art menor és estar molt equivocat.

Les cançons de Radiohead s’han convertit quasi en estàndards per a músics de jazz com Brad Mehldau o The Bad Plus.

És que Radiohead són grans músics, és igual si venen del rock, del jazz o de la clàssica, és música bona i prou. Això és el que ha d’importar avui en dia, no el gènere o l’etiqueta. És bona música? T’arriba o no t’arriba.

Acabes de publicar un disc amb orquestra simfònica, Symphonic at Las Ventas (2017).

Sí, és una gravació en directe. És l’últim concert de la gira anterior i com que era tan especial vam voler gravar-lo i fer-ne un DVD, és un caprici. Però la gira que estic fent ara és una altra cosa, no hi té res a veure.

¿Et veus fent més concerts amb orquestra simfònica?

Sí, tot i que actualment fer concerts amb una orquestra que em convida no és el que més m’interessa ni em motiva. Per a mi aquests concerts són una falta de respecte al públic, perquè sempre hi ha un temps molt limitat per assajar i acaba sent un nyap. Jo visc del públic, i que el públic estigui content és primordial. Per això vull que la preparació del concert sigui òptima. Si vull tocar una obra de 40 minuts, òbviament mitja hora d’assaig no és suficient, i això amb una orquestra de funcionaris és impossible, perquè els cau l’arc quan és l’hora de plegar. El que vam fer nosaltres és muntar una orquestra pròpia i vam preparar el concert i la gira tal com volíem. Així és més divertit, pots fer ballar tota l’orquestra, una cosa que d’una altra manera seria impossible.

Has tocat amb gent tan diversa com els rockers Extremoduro o el raper Natch.

Sí, va ser molt enriquidor. De fet és el que més m’agrada de la meva professió, trobar-me amb gent d’altres cultures, països, gèneres, estils. La fusió no és el que m’interessa, sinó trobar músics amb qui dialogar, aprendre els uns dels altres i créixer junts. Fer fusió és molt fàcil, però no és el que m’interessa.

Hi ha alguna música que no t’agradi? Per exemple, el reggaeton?

El reggaeton és tan popular que no tot deu ser tan dolent, qualsevol cosa es pot fer bé. M’atreviria a fer un reggaeton fent servir les possibilitats tècniques del violí, podria quedar molt xulo.

¿Hi ha un prejudici de classe o de raça amb el reggaeton? ¿T’has trobat en problemes similars?

Els prejudicis existeixen en el flamenc, en el jazz, en la clàssica... i també en el rock, però crec que s’ha d’estar obert a tot i penso que la música llatina és meravellosa.