Trau, pop inspirat en els 60 a l’Altaveu

El grup presenta ‘Dones i homes del cap dret’ al festival de Sant Boi de Llobregat

Jordi Garrigós

2 min

Trau, pop inspirat en els 60 a l’Altaveu ALTAVEU

La de Trau és una d’aquelles històries en què portes el teu discurs fins a les últimes conseqüències i, contra tot pronòstic, acabes guanyant. És cert que encara es formen bandes d’indissimulada estètica i so sixties, però que arribin a tenir la visibilitat d’aquest grup de Sant Boi ja és més complicat. La seva aparició va ser fulgurant: guanyadors del Sona 9 del 2014, primer disc amb notable repercussió - Déu vos guard (2015)- i gira amb Lluís Gavaldà fent versions de la british invasion i d’altres grups dels 60 i 70 (Beatles, Who, Beach Boys...). Tot això sense moure’s un centímetre de la proposta fundacional: cançons de pop clàssic amb tics psicodèlics i melodies melangioses. “Agradi o no a la gent, ens surt així i és el que millor sabem fer”, explica Xavi Artigas (teclats i veus). Amb aquesta idea continuista, han facturat un segon elapé, Dones i homes del cap dret, que presentaran aquest dissabte a l’Altaveu.

Buscant constantment la cançó perfecta, els Trau segueixen apostant per la tornada memorable i l’alè de les millors bandes de pop de tots els temps, dels Kinks ( Aneu a Plutó ) als Zombies ( Panys vermells ), passant pels Byrds ( I arriba el moment ) o els més moderns Uncle Tupelo (Corbs i hackers ). Tot embolcallat amb uns graus més de mala llet del que hi havia quan van debutar: “De cançons realment polítiques n’hi ha un parell, però és possible que ens hagi sortit un disc més reivindicatiu”, explica Artigas, que reconeix l’amor incorruptible per la música que escolten: “A mi m’ha donat més adrenalina escoltar segons quin disc que qualsevol droga”, recorda. Per això s’atreveixen amb al·legats passionals a la música. Ja ho van fer amb Blau, net i clar en el seu disc de debut, i ara repeteixen amb la brillant Truqueu a la porta, amb Jaume Pla (Mazoni) fent segones veus. La presentació, a l’Altaveu de Sant Boi, serà jugar a casa: “No hi ha cap amic que pugui posar l’excusa que el concert li cau massa lluny”.