Música
ALBERT FERNÁNDEZ

Tornar-se a posar la samarreta de Metallica

El grup presenta a Barcelona el seu últim disc, ‘Hardwired... to self-destruct’

Tornar-se a posar la samarreta de Metallica / LIVE NATION Zoom

Per a molts, el 7 de febrer es farà estrany aixecar els dits fent banyes cap al sostre del Palau Sant Jordi, tot corejant els hits de Metallica. Entre la massa ingent de fans entregats, n’hi ha d’altres que encara recordem la seva caiguda a l’abisme de la mediocritat. Des de l’escenari no es distingiran tants matisos. Elevats als altars de la redempció gràcies als encerts del seu últim disc, Hardwired… to self-destruct (2016), la banda liderada per James Hetfield i Lars Ulrich veurà poc més que una marea de samarretes negres sacsejant-se amb espasmes d’adoració.

Va haver-hi un temps que lluir una samarreta heavy significava definir-se com a membre d’un grup humà del tot fidel a un estil. A l’institut vaig arribar-ne a desgastar una que tenia la caràtula del Master of puppets, el disc més mític dels Metallica. Estava orgullós de mostrar al món, com a part de les meves credencials, una banda amb composicions imbatibles, veritables àries de metall en què es cantava sobre la mort, les drogues i la salut mental. Amb el temps, vaig deixar de portar aquella samarreta tan convençut com l’havia dut abans. Durant lustres, Metallica es van convertir en la gran vergonya del gremi, i molts vam fugir de la seva influència com d’una ex de la qual renegues. L’únic que se salvava de la banda era veure com airejaven les seves misèries en documentals com Some kind of monster, en què afloraven els deliris d’uns milionaris megalòmans en crisi creativa i personal. Potser per això, ara que els membres de la banda s’acosten als 60 anys, commou l’inesperat retorn a la grandesa que han signat amb el seu últim disc. En molts trams del seu nou cançoner es pot tornar a sentir aquella grandiloqüència estrident dels inicis. Als mèrits de l’àlbum s’hi afegeix un òptim rentat de cara mediàtic, a més d’una gira amb un repertori sagaç. Reconèixer un altre cop el so de Metallica m’ha fet escoltar, de nou, els seus antics discos, recordar les nits adolescents en bars del Gòtic i enyorar una mica la meva vella samarreta. Llàstima que ara l’hauria de buscar a la segona planta d’uns grans magatzems, just al costat dels estampats de la Hello Kitty.