The Posies, un concert amb olor d’anys 90

El grup de Seattle celebra 30 anys de carrera amb la formació de ‘Frosting on the beater’

Jordi Garrigós

2 min

The Posies, un concert amb olor d’anys 90 HOUSTON PARTY

“Avegades t’odio, però sempre t’estimo”. La història de The Posies comparteix paral·lelismes amb aquesta tornada d’una de les seves millors cançons: potser et preguntes per què encara continuen tocant quan els seus millors temps han passat, però alhora no pots deixar de recordar i retornar amb amor al seu llegat. El seu és un catàleg de cançons power pop molt del seu temps, de melodies harmonioses, guitarres esmolades i cançons rodones. Potser algú dirà que mai van ser caps de cartell de res, ni durant els seus millors anys, quan van compartir generació amb bandes com Velvet Crush o Redd Kross, però la seva ètica pop és inqüestionable: seguir fent gires en sales petites per als fans de tota la vida.

Amb la carismàtica figura de Ken Stringfellow al capdavant (conegut per ser un dels revitalitzadors de l’última època de Big Star amb Alex Chilton, i músic de directe de R.E.M. durant una dècada), The Posies van tenir cert èxit als 90, quan el duet compositiu que formaven Stringfellow i Jon Auer va trobar-se en estat de gràcia. Van ser els anys de discos que els emparentaven tant a la melodia de Fountains of Wayne i Soul Asylum com a la distorsió dels Replacements i Hüsker Dü.

La seva cúspide artística arribaria amb Frosting on the beater, que els de Seattle van publicar el 1993 com a tercer disc. Totes les essències de l’explosió del power pop. Dos anys després que obres com Bandwagonesque de Teenage Fanclub comencessin a reclamar la figura d’Alex Chilton com a pare espiritual del gènere, els Posies signaven l’elapé clau d’aquella generació.

Per celebrar 30 anys de carrera, Stringfellow i Auer tornen per enèsima vegada a Catalunya amb la formació original del Frosting on the beater i disposats a fer, de dalt a baix, el seu millor disc. Serà aquest dissabte a l’Upload del Poble Espanyol.