MÚSICA
ALEIX MATEU

C. Tangana i la conquesta de la radiofórmula

Amb ‘Mala mujer’ ha portat els sons de l’underground al públic del pop més massiu i ara tothom parla d’ell. Avui presenta el seu últim treball, ‘Ídolo’, a la sala Razzmatazz

C. Tangana i la conquesta de la radiofórmula / JAVIER RUIZ Zoom

Colors pastel, neons, havans i camises estampades. A l’estereotip hi faltaria un motel amb un rètol lluminós on s’hi llegís“C.Tangana”. I, mentrestant, un Cadillac circula per l’avinguda Ocean Drive de Miami, el paradís llatí per antonomàsia. Podria sonar-hi la salsa amb què artistes com Tito Puente i Willie Colón van renovar l’avantguarda musical americana; podria sonar-hi el reggaeton de J. Balvin, i fins hi tot podria sonar-hi Mala mujer, la cançó espanyola que més s’ha ballat en ràdios i clubs el 2017.

Amb aquest single, el madrileny C. Tangana s’ha convertit en l’artista de moda, en el vedell d’or bíblic que ha inspirat el seu últim disc, Ídolo (2017). YouTube està ple d’entrevistes a l’artista, la ràdio i la televisió també. D’Instagram no cal ni parlar-ne. Tothom vol racionalitzar l’èxit que Antón Álvarez, un foraster del mainstream, ha aconseguit amb Mala mujer. Un artefacte impecable dissenyat amb el productor català Alizzz en què conflueixen el dancehall, el hip-hop i els sons llatins.

Dissident del rap tradicional des de fa gairebé deu anys, l’artista és conscient dels sentiments viscerals que desperta en el seu públic, cada cop més heterogeni. “Se’n poden fer dues lectures: o m’estic venent o estic obrint una porta a molts altres artistes del meu gremi”, respon tranquil i analític sobre el seu recent estatus d’estrella pop. “El cert és que les llistes de Spotify presenten la llista Trapeo com si fos el gènere més important que hi ha a Espanya”, subratlla C. Tangana. “Tots els mitjans s’han abocat a la música urbana, a Operación Triunfo han intentat fer una cosa semblant... Tot això hauria sigut impossible sense Mala mujer ”.

Álvarez és l’executor d’un cop del qual la música espanyola no es podrà recuperar, tant l’ underground com el pop. Juntament amb artistes com Yung Beef i Bad Gyal, ha aconseguit introduir tota una amalgama de sons urbans en una indústria caduca. Músiques que fins ara s’havien mantingut al marge del circuit mainstream i que tenen un vincle generacional molt fort amb els joves.

Ser l’artista amb “ el contrato más caro de todo el gremio ”, com canta a Espabilao, no és fruit de l’atzar. Darrere de cada moviment i cada cançó hi ha premeditació i nocturnitat, i molta observació. “Vaig veure el forat fa uns anys, quan no hi havia ningú del panorama portant la seva música un pas més enllà a nivell de comunicació i posicionament”, explica, en referència a una música que feia temps que estava calant arreu menys aquí. El pròxim pas: veure com l’escena de música urbana creix, es diversifica amb propostes cada cop més personals i creatives i, sobretot, es professionalitza.

Directe a Instagram

Miami és on el madrileny ha fet una pausa breu i l’ha aprofitada per seguir perfilant la seva estratègia. “Quan escric Still rapping sé que estaré borratxo a Miami. Ho gravo i quan tu ho escoltes a la cançó, està passant a la meva vida”. Directe als stories d’Instagram, oi? Ell riu, mentre explica l’astúcia que amaga el procés creatiu de cançons com aquesta.

Més enllà de qualsevol elucubració, C. Tangana és un artista que llegeix el present com ningú i l’aconsegueix projectar de manera única. No sempre és fàcil fer coincidir la música que t’apassiona amb la que pugui atreure a tothom, explica abans d’acomiadar-se:“Marxo a l’estudi a fer el que m’agrada”.