LA PORTADA
LAIA BELTRAN QUEROL

Pau Donés “Al costat de la mort de la meva mare, el càncer és un refredat mal curat”

El cantant i compositor de Jarabe de Palo continua la gira dels 20 anys del grup amb un concert aquest dissabte a les Festes de Primavera de l’Hospitalet

Pau Donés  “Al costat 
 De la mort de la meva mare, el càncer és  un refredat mal curat” / RUTH MARIGOT Zoom

REW

<<

La vida de Pau Donés -criat entre la muntanya aragonesa i Barcelona- va canviar la setmana després de complir 16 anys. “La meva mare es va suïcidar. Era depressiva, però la seva mort va ser totalment inesperada. Va ser molt dur, però l’ensenyança de vida va ser estupenda: viu el moment, de vida només n’hi ha una, així que p’alante ”. De la seva infància en guarda bons records, sobretot quan pensa en els seus oncles i en els prats de Montanui, a Osca. Fins i tot té un fil musical: el Breakfast in America de Supertramp. “Per a mi aquest disc va ser una revolució”, confessa. Ho diu qui va haver de deixar d’estudiar música per culpa de la dislèxia. “Era terrible llegir una partitura i que les línies del pentagrama ballessin. Mentre les comptava ja havia passat la nota!”

De ben petit, Donés ja somiava a ser músic. “Era una vocació, vaig néixer músic, ho tinc claríssim. També soc hiperactiu i la manera que tenia la meva mare de calmar-me era posar-me música. M’encantava!”, exclama. Als 10 anys va començar a tocar la guitarra i, d’adolescent, va muntar el seu primer grup. El pare no es va negar a les seves aspiracions musicals. “Com que tenia por que em morís de gana com a músic, em va demanar que abans estudiés una carrera. Vaig fer econòmiques i quan vaig acabar vaig començar a treballar en una agència de publicitat. Pensava que era una cosa molt creativa i que em donaria molts quartos, però no!”, riu. A la llarga, ho va deixar i amb el seu germà va muntar un estudi de decorats i attrezzo per a publicitat. Entremig, seguia tocant i component amb Jarabe de Palo, un grup com mil més.

PLAY

>

Per una casualitat, la cançó de La flacava formar part d’un recopilatori de música llatina. I ho va petar. Amb només 30 anys, la vida de Pau Donés tornava a fer un tomb. “Com totes les cançons que tenen èxit, és un misteri. Per què aquesta sí i una altra no? Al final el que crea aquesta cançó és una emoció que acaba emocionant més gent”, reflexiona. “Vam estar deu anys amb molta exposició pública, una bogeria. Anàvem de cul. Discos, promos, gires tant aquí com a Llatinoamèrica. També tenia temps per compondre, a més els viatges m’inspiraven moltíssim”, puntualitza. Tard o d’hora havia de venir la frenada. “Senzillament, vam deixar d’estar de moda perquè van arribar altres grups... Aquest és el quid de la qüestió: o et converteixes en one hit wonder o bé t’estabilitzes i comences una nova etapa”. Ells van optar per la segona opció.

“Recordo l’època d’ Operación Triunfo. Era impossible competir contra tota aquella maquinària, així que vam començar a tocar per Europa i els Estats Units. Nosaltres el que volíem era fer discos i gires. Jo soc poc de preocupar-me, sempre m’ha interessat molt més ocupar-me”, afirma. Potser per això, Jarabe de Palo va deixar les multinacionals i va crear la seva pròpia “república independent”. “Aquest canvi ens va donar una motivació brutal. Portàvem cinc anys molt bèsties, de cop ens tornava a anar molt bé. De sobte, vaig començar a sentir-me cansat. Tenia un dolor al duodè, em van fer proves i fa tres anys em van trobar el tumor”. Altre cop, un gir inesperat del guió. “Al costat de la mort de la meva mare, el càncer és un refredat mal curat. M’agrada explicar-ho així perquè és una frase molt gràfica”. I torna a somriure. De fet, no para de fer-ho en tota l’entrevista.

FF

>>

L’entrebanc de la malaltia va representar dos anys d’aturada. No va voler amagar-se’n. “Vaig fer-ho públic de bona fe i amb la idea de desestigmatitzar-la. Jo haig de fer químio de per vida, tinc un gen molt agressiu que em provoca tumors,i si en deixo de fer, malament rai... Òbviament no és una loteria, és una putada, però hi ha coses que m’han anat bé: fa tres anys que m’aixeco sense ressaca i abans era gairebé cada dia. També he descobert el món de les plantes medicinals i tinc moltes ganes d’estudiar osteopatia”. Pau Donés no es talla si ha d’explicar la seva vida privada, com tampoc a l’hora d’opinar sobre el món que l’envolta. “La corrupció em posa negre: els papers de Bárcenas, la Gurtel, els Pujol... També em reboto veient que al segle XXI hi ha presos polítics i que tenim una Constitució redactada per franquistes. Vivim en un país d’arrels casposes i no hi ha manera de canviar-ho. Estic molt cabrejat”.

La força de voluntat de Pau Donés queda fora de dubtes. Només l’any passat va fer una gira de 120 concerts, dos mesos després d’una operació per una metàstasi. “122 bolos”, precisa. I continua: “Aquest any volíem parar, però com que ens truquen molt, doncs seguim”. La parada més immediata és demà dissabte a les Festes de Primavera de l’Hospitalet, que compleixen 20 anys, els mateixos que Jarabe de Palo celebren a dalt de l’escenari. No li agrada parlar del futur. “Per a mi no existeix -recalca, però la seva agenda a mesos vista està farcida-. Al maig marxem a Mèxic, a l’estiu tenim concerts aquí i a la tardor farem una gira de teatres”. I quan podrem escoltar una cançó nova? “Doncs no ho sé. Però en algun moment alguna cosa passarà. Jo soc músic i compositor”.