Un dels plaers més grans que recorda Carles Viarnès és escoltar les simfonies de Mahler o de Brahms tot seguint-ne les partitures. Potser per aquesta raó, i també perquè cada vegada ens costa més escoltar música i prou, el pianista i compositor d'Igualada ha inclòs un llibret amb paper pautat al seu nou disc, Schematismus (Repetidor Disc/1631 Recordings, 2016). “Són esquemes, no tant per tocar sinó per seguir mentre escoltes la música”, explica. No cal saber llegir les notes per trobar plaer en la forma que adopten les notes sobre el pentagrama. Són petits poemes visuals, igual que les peces de curta durada d'aquest treball de piano sol, gairebé miniatures que busquen l'essència del fet musical tot acostant-se a la matèria de què està feta el so. Els micròfons, situats a prop dels martells, copsen l'instrument en tota la seva profunditat i ens situen gairebé dins la seva caixa de ressonància, amplificant cada matís, cada detall. Peces petites, com partícules de Déu, que conviden a perdre's en la música, a tornar-la a escoltar com abans, amb els cinc sentits posats en una sola cosa.
