Música
ALEIX MATEU

Ominira, pop fet amb sons de la selva

El grup de música ecologista presenta el seu debut, ‘Mama’, a Barcelona

Ominira, pop fet amb sons de la selva / THE YELLOW GATE RECORDS Zoom

Deu ser inevitable que dos estudiants de ciències ambientals reconvertits en músics utilitzin la jungla com a escenari del seu debut. És l’ecosistema amb més biodiversitat i sovint es compara amb la ciutat: felins depredadors, rèptils de sang freda, aus nocturnes i insectes estrambòtics. “És una manera de posar en valor la diversitat musical, social i ideològica”, expliquen Ominira, aquest trio de Barcelona que barreja dub i afrobeat amb una actitud pop. El seu disc de debut, Mama, és “un viatge a través d’una selva imaginaria”, expliquen.

La seva admiració per clàssics com Bob Marley o Fela Kuti els va portar a fixar-se en grups que mesclen aquests elements amb registres més actuals, com ara Fat Freddy’s Drop o Jungle by Night. Mama és la síntesi d’aquestes idees sonores: la seva música és lluminosa i els patrons rítmics electrònics són les arrels on floreixen melodies relaxades i optimistes de guitarra i trompeta.

Sobre aquesta simbiosi tropical, el vocalista hi deixa fluir la seva cantarella desenfadada i gairebé espiritual. Invoca una sensació orgànica, una connexió amb el voltant i amb la mare terra. Ells ho exemplifiquen amb el paisatge: “Els sons orgànics representen els éssers vius que habiten a la matriu inorgànica, el medi urbà, que representem amb la part electrònica”.

Com passa amb la música africana ioruba, espiritual i comunitària, a Ominira són conscients del poder comunicatiu i emocional que tenen. Així uneixen els seus càntics a la defensa mediambiental, i assenyalen el canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat.

A la portada, una imatge val més que mil paraules: les mares dels integrants d’Ominira toquen música descalces en un reducte encara no degradat pels humans. Al capdavall, “ Mama és una oda a la figura materna; a les nostres pròpies mares i a la mare terra, les que ens donen vida”.