Després del treball Push the sky away (2013), Nick Cave va voler obrir nous camins creatius i va començar a experimentar amb lletres menys narratives, basades en la superposició d'idees i de frases. Amb aquesta mentalitat més experimental, però continuista a nivell estètic —bases ambientals que es mouen a batzegades, sintetitzadors inquietants, ús de subgreus—, va començar a donar forma al seu següent disc al costat de Warren Ellis. Amb el violinista dels Bad Seeds, l'australià ha compartit llargues sessions d'improvisacions de les quals han sorgit les peces finals que conformen Skeleton tree, el seu setzè disc d'estudi. Aquest procés de composició més especulatiu —el documental One more time with feeling, estrenat alhora que el disc, indaga precisament en com han nascut i s'han gravat aquestes cançons— ha quedat impregnat en temes com I need you, que encara semblen poc endreçats i polits. Altres cançons, com Girl in ambar, ens transporten al disc de piano solo The boatman’s call (1997) pel seu toc intimista, però, a diferència d'aquell, l'espiritualitat que en traspua no és sinònim d'una certa pau interior aconseguida sinó d'inquietud i, en alguns moments, de desesperació per la pèrdua. Tot i que Cave va començar a compondre aquestes cançons el 2014, la mort accidental del seu fill Arthur l'estiu passat ha marcat el procés de gravació del disc i és gairebé impossible no fer-ne dobles lectures que converteixen l'escolta de Skeleton tree.
