Al Japó una disfressa pot assolir una connotació alliberadora i permetre a una persona aixecar una rebel·lió privada contra el rol que li imposa la convenció social. I és justament des de l'acció transformista com millor s'entén l'extravagància de Necronomidol: una girl band que habita els marges del J-pop i que desarma la pressió de la maquinària d'ídols estereotipats a través del black metal, l'electrònica darkwave i un imaginari estètic que busca la complicitat de dibuixants ero guro com Shintaro Kago o Suehiro Maruo. Nemesis, el seu LP de debut (que el segell francès Specific Recordings ha editat en vinil a Europa), recull i refà el gruix d'un repertori previ que sona menys monolític que el de les seves col·legues Babymetal, referent ineludible en l'art de fer kawaii el heavy. Per molt eixordador que espetegui el blast beat de la percussió, aquí és la veu la que actua com a guia i imposa el caràcter pop, descaradament infecciós en peces com Skulls in the stars, Puella Tenebrarum i Sarnath.
