MÚSICA
XAVI SÁNCHEZ PONS

Mud, festival lleidatà de folk lliurepensador

El Festival de Músiques Disperses de Lleida arriba a la tretzena edició amb propostes com els zambians Witch, els estatunidencs The Parson Red Heads i els canadencs Kacy & Clayton

Mud, festival lleidatà de folk lliurepensador / MUD Zoom

En l’era de les grans, mediàtiques i sorolloses bacanals musicals que s’allarguen diversos dies i que t’acaben deixant les cames destrossades, els festivals de petit i mitjà format són l’últim reducte per al melòman que vol descobrir noves propostes en un entorn assossegat i segur. El Mud, que aquest any celebra la seva tretzena edició del 7 al 10 de març al Cafè del Teatre de Lleida, n’és un bon exemple, un cap de setmana de concerts en què el folk més obert de mires és el protagonista. “El Músiques Disperses va néixer per reivindicar el folk que s’escapa de les etiquetes i que va més enllà de la música tradicional, podríem dir que ens agrada sacsejar el gènere”, explica Antoni Gorgues, director artístic del Mud. “Estimem el mestissatge del folk amb altres estils i volem ser un aparador per a aquest tipus de propostes que no es programen tant perquè són més arriscades. Crec que hem aconseguit crear un espai on es reivindica aquesta fusió d’estils”. El director reconeix que el seu és un format modest i que no tenen intencions de moure’s d’aquí. “Els artistes que portem són relativament underground i no tenim la necessitat de créixer més”.

El festival lleidatà, un oasi de resistència positiva a la Catalunya dels macroconcerts patrocinats per grans marques publicitàries, aconsegueix omplir el Cafè del Teatre amb artistes que són desconeguts pel gran públic. De fet, recupera amb bona lletra i amb esforç la figura -a la baixa- del prescriptor musical: aquella persona de la qual et pots refiar a cegues quan et recomana grups. “Com a programador artístic, no em motiva fer un festival tirant del catàleg de les agències, és més, intento donar sortida a grups que no hi seran mai”. El seu tracte amb els artistes és gairebé directe. “El primer que fem és contactar amb els músics per explicar-los en primera persona en què consisteix el festival i si els fa il·lusió venir”, assegura Gorgues. Aquest tracte directe és el que ha fet possible la presència de Witch al Mud 2019, una banda llegendària del rock psicodèlic de Zàmbia que farà la seva primera actuació a l’estat espanyol. “Witch és l’acrònim de we intend to cause havoc, que en català vol dir intentem crear el caos, un nom al·lucinant. Van ser els herois del zamrock dels anys setanta i van tenir força èxit al seu país i en altres zones d’Àfrica, però a Occident no van transcendir. Fa uns 10 anys es van reeditar tots els seus discos als Estats Units i a Europa, treballs en què es pot trobar una barreja de rock de garatge, psicodèlia i una mica de funk”. Witch han tocat molt poc en directe després de la seva reunió i la formació actual l’encapçalen el cantant i el teclista originals i músics europeus com Jacco Gardner i Nic Mauskoviç. “Han sabut recrear el seu so amb una fidelitat absoluta”, explica emocionat Gorgues.

Els Països Baixos més tropicals

A més de Witch, la programació del Mud destaca per dos grups nord-americans que aposten pel folk-rock, The Parson Red Heads i Kacy & Clayton (protegits de Jeff Tweedy de Wilco), Ouzo Bazooka i la seva psicodèlia de coloraines procedent de Tel Aviv i els inclassificables Conjunto Papa Upa, una banda establerta als Països Baixos que podria ser la sorpresa del festival. “Fan una barreja de ritmes africans, sons caribenys i salsa de la vella escola amb unes pinzellades de surf i de psicodèlia, una música molt festiva i calorosa”.