PANTOCRÀTOR URBÀ

Monica Mussungo:“Els mil·lennials som imparables, no hi ha res que no puguem fer”

Cantant

Monica Mussungo:“Els mil·lennials som imparables, no hi ha res que no puguem fer” / MARC ROVIRA Zoom

Amb 26 anys, Monica Mussungo ha viscut a Luanda, on va néixer i viure fins als 7 anys; Lisboa, on es va estar fins als 18; i Barcelona, on va viatjar l’any 2010 per estudiar disseny de moda. També ha fet estades a Alemanya, en unes quantes granges orgàniques, i a Holanda, on va treballar al cafè De Ceuvel, en una comunitat sostenible. Actualment viu a Barcelona i sembla que ha deixat de banda el món de la moda per dedicar-se a la música: canta en dos grups de jazz, Salt & Soul Duo i Nu Epoque.

Una feina a mida

Tot i que ser cantant li ha agradat des de petita, no es veu fent només això. “Soc bastant multidisciplinària, crec que no em podria dedicar tota la vida a una única professió”. Mussungo explica que és partidària de la filosofia del llibre L’estratègia de l’oceà blau, de W. Chan Kim i Renée Mauborgne, que opta per la innovació i per intentar crear un espai sense competència al mercat. “Per a mi vol dir formar-te en diversos camps molt dispars entre si i després muntar un negoci únic i a mida. Per exemple, si t’agraden els idiomes, cantar i la jardineria, pots trobar una activitat que combini tot això i inventar-te la teva feina. Això als Estats Units es fa molt. Qualsevol jove que té una mica d’accés al món dels negocis pot crear una nova empresa o start-up ”.

Joves privilegiats 

Segons Mussungo, els mil·lennials del món occidental tenen les eines per aconseguir el que vulguin, tot i que no en siguin prou conscients. “Som joves, sabem anglès i sabem fer anar un ordinador. Què ens pot aturar? Som imparables, no hi ha res que no puguem fer. Jo sento que tinc un gran ventall de possibilitats. Puc viatjar a Londres per 15 euros i demà, si vull, me’n puc anar a viure a Itàlia. Tinc cosins que no tenen aquest privilegi”. Opina que l’únic problema és que de petits a l’escola no se’ls ensenya a ser emprenedors. “Ens amaguen les possibilitats que tenim. A mi m’agrada recordar a la gent del meu voltant els privilegis que té. Potser perquè jo sovint no he sentit que els tingués. Néixer dona i mulata en l’actualitat encara condiciona molt”, assegura.

Sentir-se estrany

“És molt dur que algú et discrimini per alguna cosa que no pots alterar, pel teu color. Et fan sentir com un estrany”, diu Mussungo, que de petita va patir bullying a l’escola. “Hi ha un moment en què has de fer un canvi de xip i començar a girar això a favor teu. Jo el vaig fer amb 16 anys”. En aquest sentit, considera que Barcelona és una de les ciutats on la gent té més intel·ligència emocional. “Aquí hi ha molta empatia. La gent entén que vens d’un context i això és psicologia bàsica. Encara que continua havent-hi discriminació en els petits detalls”. Ara sent que hi ha una glorificació de les persones mulates. “Moltes coses de la moda actual s’inspiren en la cultura negra americana, com ara fer-se trenes i vestir roba d’esport. Suposo que això hi està influint”, exposa Mussungo.