El Massagran de l''indie'

Ran Ran Ran presenten 'L'hereu' (2017), una història musical explicada en tretze cançons de pop 'lo-fi' que ens transporten a un passat dibuixat

Borja Duñó Aixerch

2 min

Ja tens llibre per Sant Jordi? Consulta el recomanador de l'ARA

Ferran Baucells acaba de treure disc amb Ran Ran Ran, el presenta a Barcelona i li acaben de dir que, en menys d'una setmana, farà de teloner dels nord-americans Woods a Barcelona i a Madrid. “Ahir no vaig dormir i no sé si dormiré fins dijous”, confessa. L'enganxem assajant amb el seu grup, i és que se li ha girat feina. “Es veu que [Woods] portaven el seu propi teloner i ha caigut", explica emocionat. Baucells, ànima de Ran Ran Ran juntament amb Jordi Farreras, és una persona entusiasta, especialment quan parla de música. Ara grava discos, però manté la passió d'un fan, cosa que el situa als antípodes dels artistes que només es commouen amb la seva pròpia música. Durant una dècada va liderar els Tired Hippo, un grup de lo-fi (pop indie de baixa fidelitat) que no amagava el seu amor pels Yo La Tengo. Després, va deixar l'anglès per cantar en català i va encetar un camí més personal. Ja com a Ran Ran Ran va enregistrar un seguit de maquetes que, compilades, van acabar formant un disc homònim, que Bankrobber va publicar el 2015.

El nou treball, L'hereu (Bankrobber, 2017), ja no és una recopilació de demos, sinó un debut en tota regla. A més, compensa l'heterogeneïtat del treball anterior lligant totes les cançons amb una història que comença i acaba: tracta d'un personatge molt estimat a casa però que a fora no és el que sembla. “La idea va néixer de pensar com podem ser persones diferents en diferents àmbits, però si és una metàfora, el subconscient encara no s'ha manifestat”, explica. El disc, produït per l'Arnau Vallvé dels Manel, presenta uns Ran Ran Ran una mica més nets, amb la veu més en primer pla, però manté la seva singularitat emulant el seu directe, “sense bombo i amb la bateria sonant per un costat i la guitarra per l'altre”.

“Em venien al cap les portades del Massagran, i volia titular-lo Les extraordinàries aventures de l'hereu” ”

Ferran Baucells Ran Ran Ran

Les lletres estan ambientades en una Catalunya clàssica, molt del segle XIX, i banyades per certa màgia o fantasia. “Em venien al cap les portades del Massagran, i volia titular-lo Les extraordinàries aventures de l'hereu”, diu divertit. De fet, ell mateix és hereu d'un llegat musical. Pertany a un llinatge de músics i escriptors que van escriure sardanes i van tenir orquestres. Ell s'ha dedicat a buscar-ne les partitures i els textos i li agrada sentir-se un continuador d'aquesta herència: té un quadre de l'Orquestra Baucells presidint el menjador. Ara podrà honorar els seus ancestres tant a la presentació avui al BeGood com als concerts amb Woods els 6 i 7 d'abril, a l'Apolo de Barcelona i al Teatro Barceló de Madrid, respectivament.