LA PORTADA
LAIA BELTRAN QUEROL

Maria Arnal i Marcel Bagés: “Ens va agradar que algú s’apropiés de la cançó ‘La gent’ per l’1-O”

Són la parella musical de l’any. Parteixen de la tradició, la llancen al present i la tornen a una gent que, com diu el poema de Joan Brossa que canten a ‘45 cerebros y 1 corazón’, “no s’adona del poder que té”

Maria Arnal i Marcel Bagés:   “Ens va agradar que algú s’apropiés de la cançó ‘La gent’ per l’1-O” / RUTH MARIGOT Zoom

REW

<<

Un pare que escolta discos i una mare que canta. També els germans. Fins i tot ella mateixa. “A casa, la música sempre ha estat molt present, però sempre des d’un lloc d’intimitat, de quotidianitat”, explica Maria Arnal. Filla d’una parella de mestres de Badalona, mai li va passar pel cap fer-ne una professió. “El meu camí acadèmic va ser traducció i interpretació i literatura. Després vaig fer un màster de dramatúrgia i direcció teatral, vaig viure a Portugal i a Itàlia, i en tornar vaig començar antropologia”. Amb vint-i-pocs seguia estudiant -gràcies a les beques, puntualitza- perquè a la vida real hi havia poques opcions de feina. Eren els anys durs de la crisi. “De totes maneres, sempre tenia la sensació que no era el meu camí”.

La mateixa sensació tenia Marcel Bagés, criat a Flix. Un prodigi de les matemàtiques que va estudiar telecomunicacions. “No tenia més opció. Sempre em deien que de gran seria enginyer. Però als 22 anys vaig deixar-ho i vaig tenir una crisi. Gràcies a la meva mare, que em va donar suport increïblement, em vaig posar a estudiar guitarra a mort, primer a l’Aula i després al Liceu”. També recorda una infància molt musical. “El meu pare era un melòman, tenia molts vinils. A casa escoltàvem sobretot rock britànic”. A diferència dels seus germans, de petit mai va voler estudiar ni piano ni solfeig. “Em feia una mandra!”, confessa. Tot i això, d’adolescent ja es va comprar una guitarra elèctrica i va començar a tocar amb els amics del poble. “Encara recordo quan venia el Xarim i tocàvem al soterrani”.

PLAY

>

¿I quan es creuen els camins de Maria Arnal i Marcel Bagés? “És una història molt bonica. Jo treballava en una productora i buscàvem algú que fes la música dels crèdits de la pel·lícula El ball del vetlatori. I va aparèixer en Marcel”, resumeix Arnal. Una trobada que va tardar a repetir-se. “Bastant de temps després, vaig ser jo qui va anar a buscar-lo per dir-li que tenia una proposta musical”, continua. I així, sense presses ni cap pla premeditat, es van plantar al carrer Pescadors de la Barceloneta un dia d’octubre del 2014. Era el primer concert i també la primera espurna de tot el que va venir després i que aquest any ha culminat amb el disc 45 cerebros y 1 corazón.

Aquest llarg -un èxit total de públic i crítica, que l’ha considerat un dels treballs revelació de l’any- és una porta oberta al seu peculiar univers, un lloc on conviuen temes propis i adaptacions molt personals de cançons tradicionals i poemes. A La gent, per exemple, manlleven les paraules de Brossa. I algú també va manllevar la seva cançó per posar banda sonora a un recull d’imatges sobre la resistència ciutadana contra la repressió policial de l’1 d’octubre. “Veure-ho va ser bastant sorprenent”, diu el Marcel. “Ens recorda un vídeo de Rage Against the Machine. A mi em va agradar molt que algú s’apropiés d’aquesta cançó, i encara més per uns fets tan terribles”, continua la Maria. “Les cançons s’han de fer servir, no?”, insisteix ell. “Exacte”, diu ella. “Bé, depèn per a què...”, puntualitza ell: “Tampoc la voldríem en un espot de Ciudadanos, eh?”

FF

>>

Cap dels dos defuig la connotació política i social de la seva música, però tampoc en fan bandera. “Ens serveix per expressar un discurs conceptual i estètic”, defensa la Maria. “Ara bé, si a algú li fa replantejar certes coses, doncs millor. Que tothom té assumit que la Transició és una cosa intocable i encara tenim un Valle de los Caídos. I mira la violència als carrers: certes coses estan permeses i d’altres no”, replica el Marcel. “No intentem encabir la nostra proposta dins etiquetes, perquè les etiquetes serveixen per reactivar prejudicis. Volem tenir aquesta llibertat d’agafar un poema o un altre, o treballar un so o un altre”, afegeix Arnal, que continua fascinada amb Kate Tempest després de veure-la en directe a l’Apolo. “Li vull demanar que es casi amb mi!”, bromeja.

De cara al segon disc tots dos volen seguir experimentant, sobretot el vessant més electrònic. “També tinc ganes de continuar escrivint perquè la cançó que ens ha obert més espais és Tú que vienes a rondarme, amb lletra i música nostra. Juntament amb Desmemoria, són dues cançons que expliquen el moment musical on som ara. Ara mateix per a mi el plaer és la intuïció. Canto des de fa poc, això només és el principi, tot està obert”, revela la Maria. Mentrestant, tenen una data marcada al calendari. “El 3 de març farem un concert al Tívoli que serà molt especial, hi haurà sorpreses. Canviarem part del repertori per començar la segona part de la gira i cap a finals d’any ja ens tancarem per fer el disc”, continua el Marcel. Sentiu la pressió? “Quan la gent espera alguna cosa de tu pots sentir angoixa o sentir-te afortunat i nosaltres estem en la línia de disfrutar-ho”, diu la Maria, mentre ell la mira i assenteix. “Estem molt motivats i, a més, ens ho passarem bé”. I ara és ella qui el mira i assenteix.u