LA PORTADA
OLGA ÀBALOS

Macaco: “He tingut problemes amb partits polítics i amb Monsanto”

Dani Carbonell és l’ànima de Macaco, que actua aquest dissabte al Canet Rock i que acaba de publicar el clip ‘Valientes’, avançament del que serà el seu nou treball discogràfic

Macaco:   “He tingut problemes amb partits polítics i amb Monsanto” / MARC ROVIRA Zoom

REW

<<

“Recordo que de petit m’agradava molt dibuixar i hi va haver una època en què jo deia que seria pintor”. Dani Carbonell, líder de Macaco, no sap concretar en quin moment aquell nen va decidir canviar els pinzells per la música. No ha de fer cap esforç, però, per recordar la primera vegada que va actuar en públic. “Vaig anar amb el meu avi a una sessió de teatre per a nens i van dir que el nen que rebés més aplaudiments cantant podria escollir un regal. Jo de seguida vaig aixecar la mà perquè volia aconseguir un Scalextric. Vaig cantar una cançó i encara avui estic segur que vaig ser el més aplaudit. Però el premi li van donar a una nena petita. Em vaig enfadar molt. El meu avi em va dir: «Tranquil, tranquil, acabes de viure la teva primera injustícia». Allà vaig aprendre que el món està ple d’enganys”. Ho explica amb un somriure als llavis que acaba esclatant en una rialla. “Van crear una bèstia!”

La vocació artística feia temps que es cuinava a casa, on l’ambient era molt musical. La seva mare era la dobladora cantant de Julie Andrews al castellà i el seu pare havia estat bateria de jazz. “A casa hi havien molts discos. De petit, els discos eren com els meus llibres. Escoltava des de Miles Davis a Camarón de la Isla, dels Beatles a Bob Marley, també les cançons típiques que pot escoltar un nen, fins i tot les cançons de l’estiu. Tenir a l’abast aquesta biblioteca de sons va ser un luxe”.

PLAY

>

De l’Scalextric a les llistes d’èxits. De cantar als carrers de Barcelona a forjar-se una trajectòria musical que ja compta amb dues dècades i que a principis del 2019 afegirà un nou episodi amb Back to the jungle, el seu nou treball discogràfic. Entremig, vuit discos i un reguitzell de singles virals. En tots ells la fusió entre el hip-hop, el reggae, el dub i les músiques llatines funciona com un bon engranatge impulsat per una bona tornada. “No hi ha la fórmula perfecta per saber si la cançó serà un èxit o no. I això és meravellós”, afirma convençut, alhora que assenyala la poesia com una font d’inspiració. “A mi m’agraden molt les tornades senzilles. És on s’ha de saber sintetitzar el missatge de tota la cançó i m’ha ajudat molt llegir clàssics com Neruda, Galeano, Benedetti”. La seva capacitat de créixer en el circuit popular del boca-orella ha fet que constament rebi peticions per fer bandes sonores i participar en campanyes benèfiques.

També, però, fa aparèixer els voltors. “He tingut problemes amb partits polítics que s’han aprofitat que la gent s’ha fet seves les cançons. La situació més surrealista que he viscut va ser quan la Falange va fer servir el Moving per a una campaña electoral. Quin disbarat!” Des del 2016 encara rep els danys col·laterals de la seva lluita contra els transgènics. “A partir de la cançó Semillas,que vaig fer amb Lila Downs, he tingut amenaces de l’empresa Monsanto”. Tot i els entrebancs, confessa que no tira la tovallola: “Em sento lliure. Jo sempre seguiré dient el que cregui que haig de dir”. Quan se li pregunta sobre l’efectivitat real de la crítica social a través de la música, posa com a exemple el lipdub de Seguiremos, que van gravar per l’Hospital Sant Joan de Déu a favor de la investigació contra el càncer infantil i que ja té més de 16 milions de reproduccions a YouTube. “Aquella campanya va recaptar molts i molt diners, per tant, sí, la música és una eina per canviar coses”.

FF

>>

Macaco, que aquest estiu té l’agenda plena de concerts -demà dissabte passa pel Canet Rock-, ja està posant a prova les seves noves cançons en directe i així acabar de perfilar el seu pròxim disc. Una és Valientes, el seu nou single, amb un vídeo en què es tracten temes tan actuals com el tràfic d’immigrants, el món LGTBI i l’assetjament sexual. “Mai faré el típic videoclip amb quatre noies ballant amb biquini i jo al mig. Quan veig aquestes coses, sempre penso: mare meva. No es pot amagar que un videoclip és una eina de promoció, però també te la pots jugar”.

A Macaco li agrada recordar que tant el fons com la forma són importants, i per això l’atrau molt la idea de posar-se darrere de la càmera en el pròxim videoclip i així poder controlar tots els matisos del missatge. “Sempre m’he fixat molt en el cinema i espero que, quan sigui gran, pugui fer una pel·lícula. De moment, m’entretinc amb els meus videoclips”. I si el futur ja està farcit d’idees, un tatuatge al seu avantbraç fa referència a no córrer tant. Hi diu Puerto presente, com el títol del seu cinquè disc: “El porto per recordar-me a mi mateix que cal viure el present. És un recurs una mica suat, ho sé. El port és allà on vas i el present és on has de ser. I jo, com que soc mig mariner de la música, em sento molt identificat amb aquesta idea”.