Lucky Chops, el tresor del metro de Nova York

“Que si es pot viure només tocant al metro de Nova York? I tant! És un secret a crits. Si ets prou bo i t’ho treballes molt, és possible”. Josh Holcomb, trombonista i membre fundador de Lucky Chops, sap del que parla. Fa dotze anys que actua sota terra posant a prova l’acústica de les estacions i els passadissos i intentant captar l’atenció dels passatgers en trànsit amb una proposta tan clàssica com flexible i innovadora: una brass band que afronta un repertori de funk, jazz i soul amb l’esperit d’una banda de rock. “Tocar al metro és molt dur. Cada cinc minuts estàs tocant per a un públic diferent, però és molt gratificant perquè la connexió que estableixes amb la gent és molt real. Són persones que no tenien previst anar a un concert, sinó que anaven cap a casa seva, són passavolants, és una situació molt bonica. Quan toquem en una sala, intentem traslladar-hi aquest mateix ambient”, comenta el trombonista. Amb aquest esperit encaren la seva actual gira internacional, que els fa tocar en tota mena de circumstàncies, des d’una escola de primària a Nigèria a un escenari enmig de les muntanyes a Noruega. A Barcelona ho faran al Teatre Coliseum el 31 de juliol en el concert inaugural del Mas i Mas Festival. Sobre l’escenari completen la banda Daro Behroozi i Eric Trudel (saxos), Joshua Gawel (trompeta), Harry Phillips (tuba) i Attis Clopton (bateria).

Després de passar-se gairebé una dècada aplegant usuaris del metro amb versions de peces com Stand by me, de Ben E. King, Hello, d’Adele o Funkytown, de Lipps Inc., el 2015 un vídeo del grup penjat a YouTube els va canviar la vida. Les imatges es van fer virals i, en poc temps, Lucky Chops es va convertir en un fenomen a la xarxa. Les seves particulars coreografies en van tenir gran part de la culpa. També l’habilitat d’aquests músics de formació jazzística a l’hora de fer emocionant la música instrumental. Holcomb afegeix: “En el passat el jazz era una música que sempre es mantenia fresca, nova i emocionant, i amb aquesta banda volíem demostrar que el jazz pot seguir sent així i que la gent no hauria de tenir por d’escoltar coses noves”.

Música a l’escola

Amb el suport dels milions de visites dels seus vídeos, la brass band va enregistrar la seva música en estudi, va publicar discos en format digital, van professionalitzar la comunicació onlinei van començar a tocar en sales i a sortir de gira. “Les xarxes socials són una bona eina per als músics. És una llàstima que a les escoles de música no s’ensenyi a gestionar-les”, assegura Holcomb, que alhora anuncia que a la tardor publicaran el seu primer treball en format físic, encara sense nom, format per composicions pròpies i finançat a través del micromecenatge. Precisament, l’ús d’internet com a instrument per autogestionar-se és una de les coses que als Lucky Chops els agrada promoure quan visiten escoles. “Sempre hem volgut desenvolupar aquesta part educativa pròpia, perquè tots nosaltres hem après música en una escola pública de Nova York. Actualment als Estats Units, amb les retallades, a moltes escoles ja no hi ha ensenyament musical”, comenta el trombonista. “Si jo no hagués après música en un d’aquests programes educatius, segurament no hauria sigut músic. Volem donar l’oportunitat als nens perquè la música els pugui canviar la vida”.

+ Detalls

Luck y Chops

Teatre Coliseum (Mas i Mas Festival)

31 de juliol