MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Los Mambo Jambo celebren 10 anys amb ‘Arkestra’

El grup liderat pel saxofonista Dani Nel·lo reivindica les seves cançons en un disc amb formació de ‘big band’ que aquest divendres es podrà veure traslladat al directe

Los Mambo Jambo celebren 10 anys amb ‘Arkestra’ / MARIA DIAS Zoom

Dani Nel·lo és un músic tan inquiet que gairebé t’oblides que alguna vegada va ser el carismàtic saxofonista de Los Rebeldes en el moment de màxim apogeu del grup. Després de deixar enrere aquella etapa d’èxit massiu, ha fet discos com a Nel·lo y la Banda del Zoco, amb Tandoori Le Noir i com a Dani Nel·lo en solitari. Ha treballat força en teatre i en televisió i va ser un dels responsables de les mítiques festes Taboo que organitzava la sala Apolo i on, entre números de cabaret burlesque, va poder créixer el directe de Los Mambo Jambo. Ara el quartet que formen ell mateix al saxo tenor, Ivan Kovacevic al contrabaix, Dani Baraldés a la guitarra -en substitució de Mario Cobo- i Anton Jarl a la bateria, fa 10 anys i ho celebra amb un nou disc, Arkestra, i un directe en format extra large, amb setze músics damunt l’escenari.

“Hem confeccionat un repertori ideal”, explica Nel·lo. Es van preguntar com podrien donar la volta a algunes de les seves cançons i van confiar els arranjaments a Ivan Kovacevic, que, amb la seva experiència de director de la Barcelona Big Blues Band, sabia molt bé què es feia. “Arranjaments, vestuari, escenografia... tot ens ho hem fet nosaltres, perquè hem arribat a un moment que o ens divertim o no ho fem”. Amb la idea, doncs, de passar-s’ho bé, Los Mambo Jambo han decidit potenciar el seu so jambofònic ( rock’n’roll instrumental, surf, swing, rhythm & blues...) amb cinc saxos més, tres trompetes, tres trombons i una guitarra addicional, la d’Héctor Martín d’AContra Blues. “És la formació completa de big band, però no volíem ser una big band, perquè una premissa indispensable era que no es perdés el nostre so jambofònic, en què es difuminen els gèneres”, explica. D’aquí que el títol del nou disc, Arkestra (2018), faci referència a l’orquestra del músic de free jazz còsmic Sun Ra. “Això ens donava llibertat per fer el que volguéssim i en comptes d’endolcir les cançons els hem donat més punch, més múscul, som com un equip de rugbi”.

Que el nom del grup coincideixi amb la nomenclatura anglesa d’un dels mambos més famosos de Pérez Prado sembla poc més que una casualitat. “En anglès, mambo jambo vol dir alguna cosa així com «falsa espiritualitat» o «superstició»”, explica el saxofonista. “Vam començar amb un esperit lúdic, tocant rhythm & blues, fixant-nos en saxofonistes dels anys 50... i vam veure el potencial, van començar a sorgir temes propis que entraven i sortien dels gèneres fàcilment”. I a més a més d’oferir directes incendiaris, van començar a gravar. Primer un EP homònim, del 2011, després Impacto imminente (2013) i Jambology (2016), i finalment aquest Arkestra, en què recuperen el millor del seu repertori revisat i augmentat, i que després de passar per Girona la setmana passada presenten ara a Barcelona (en altres ciutats es podrà veure només en format de quartet).

Nel·lo assegura que amb Los Mambo Jambo sempre han fet el que han volgut i està convençut que els concerts són el seu fort: “Una cosa positiva que es pot extreure del fracàs del mercat discogràfic és que ara qui té un mal directe ho té molt més difícil i el directe és un dels nostres actius més bèsties”. Fer música instrumental també els ha ajudat a anar pel món. “Sí, hi ha vida més enllà del pop i de l’ indie, el nostre llenguatge és el de la música, no té idioma i ens podem plantar a Pequín o a Istanbul i posar el local de potes enlaire”. ¿Considera Los Mambo Jambo un grup de música de ball? “Més aviat diria que fem música que es pot ballar”, matisa Nel·lo. O, ben mirat -afegim-, música que difícilment es pot deixar de ballar.